Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

Portàtils

0
Tinc quimera que l’adjectiu ‘portàtil’ aplicat a algú que no té cotxe i l’has de dur o tornar perquè faça alguna activitat va nàixer en una conversa amb David Mira, el poeta d’Ontinyent. Potser és més una sensació que un record, però ell és molt hàbil en aquesta manera de jugar amb l’idioma, i a més és ‘portàtil’.
 
En diverses ocasions he fet de portador de ‘portàtils’, i aquesta és una foto que podria demostrar-ho, si no fóra que és de mostra perquè és un vehicle que jo no podia conduir. Però feia comboi.
 
Em sembla recordar que va ser aquell dia que vam pujar també tots dos en un cotxe descapotable de lluir, però en eixe ja no em van deixar fer la broma.
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Perill d’avions

0
Tornant un dia de Prada del Conflent cap a casa, però sense pressa ni data fixada d’arribada, anava cap a ponent per un seguit de muntanyes que cada volta eren més altes. I més. I tot era pujar i no veia on devia acabar aquella ascensió. En girar un dels revolts un senyal de trànsit em va esquallar: perill d’avions! Com havia arribat tan amunt que t’avisen que pots topar-te amb un avió?
Per sort no me’n vaig trobar cap, i sa i estalvi, i -encara que no ho recorde- possiblement mig marejat, vaig acabar a la Seu d’Urgell.
Açò ve perquè divendres era el Dia Internacional de les Muntanyes. Se m’havia despistat, però alguna cosa tenia per a explicar.
I també en podria fer una reflexió filosòfica adaptant aquella màxima que diuen que ‘Si la muntanya no va a Mahoma… ja està bé on està’.
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Invasió subtil i cafés amb llet

0
Més enllà de la pandèmia, a banda de les restriccions que ens imposa i que val més que ens prenguem seriosament, ja feia un temps que havia deixat de ser tan corredor com abans. Corredor, vull evidentment dir amb el significat de ‘recórrer’ que té també el verb ‘córrer’: no parar en torreta.
Feta la introducció, ara és quan arriba la denúncia dels locals d’hostaleria on, amb l’excusa del disseny, et posen un café amb llet que no passa de ser un didal molt gros, un tallat en tassa de col·lecció de rics, un café amb un esguit de llet…
Arribat ací, i com que malpensar és debades, no pots evitar dubtar si en realitat no t’estan posant això que en los madriles diuen ‘un café’ i ens estan endossant una altra invasió subtil.
Sé que exagere, però aquestes coses al principi sempre semblen alarmisme i quan tornes de pixar ja ho tens instal·lat a casa, com els sopars castellans de la Nit de Nadal a moltes localitats valencianes, dir-li tinto al vi negre, celebrar el 12 d’octubre, o, per a tornar al cas que ens ocupa, demanar un café sol en compte del café de tota la vida.
De locals on posen aquests cafés amb llet de joguet, n’hi ha pocs. N’he vist pocs, millor dit; però com deia al principi, fa temps que no córrec molt el bandol i no sé si s’han reproduït.
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Escalons electorals

0

Si dic que en un temps ja passat, cada quatre anys quan venien les votaes havia d’esquivar propostes de posar el nom en alguna llista electoral, no és per fardar (ni pensar-ho ni ensomiar-ho). Ho faig perquè hui és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitats.

Com que últimament m’ha pegat per dir alguna coseta més o menys personal quan s’escau algun dia d’estos, hui també. I quina és la relació d’una cosa (les votaes) amb l’altra (la diversitat funcional)?

Doncs que s’han fet i es fan moltes proclames sobre inclusió, adaptació, accessibilitat i tot això, però us heu fixat que claret és el saló de plens municipal on no hi haja un escaló (raonable o escalable) per a accedir al lloc des d’on discuteixen els regidors? Al meu poble, crec que és l’únic espai de l’ajuntament que no compleix normes d’accessibilitat.

PD: Els escenaris (on a desgana però voluntàriament he participat en altres saraus públics) són un altre espai d’on sembla que ens despatxen.

Publicat dins de General | Deixa un comentari