Tarragona frikitow

administració pública local

25 d'abril de 2013
General
0 comentaris

L’administració Local 2a part

Després d’explicar els antecedents i posicionar-nos on som, els Iupis i Esades de la nostra societat, han tingut una altra pensada. I si ara creem l’administració de Governança?. I vinga som-hi, la Governança. Algú ha preguntat als polítics que ens manen què és la governança, què vol dir?, no cal, no en tenen ni idea. Però ara els Iupis i Esades, un cop aconseguit el canvi de les lleis que ens regien i d’imposar-nos l’EBEP (nefasta per als funcionaris de carrera), com que tenen poca feina, s’inventen la Governança al més pur estil de l’oest americà, tal i com ens han anat imposant els canvis des de Weber, només mirant els interessos d’uns pocs, i utilitzant les nostres administracions locals per als seus interessos personals, obviant allò que som, i per al què servim. I direu, bé, ho barreges tot, què tenen que veure-hi les Lleis que acostumen a ser estatals, amb els Iupis i Esades i amb les nostres administracions? Doncs el denominador comú, és que tots els patim els funcionaris. Com patim als polítics, els càrrecs de confiança, els assessors, els directius, els coordinadors, els contractats (d’aquella manera), els interins (de la mateixa manera) i la mare que els va parir per part de pare. Administracions locals amb 500 persones han passat en una dècada i escaig a 1.200 i pujant. Les oposicions s’han transformat en mers protocols de peripé, on preval l’enxufisme i oportunisme més descarat fins i tot, que el de l’època franquista. Primer fan “borses de treball” l’EBEP, santa EBEP, on criden a gent aturada per configurar una borsa que pal.liarà la necessitat que hi ha o plaça buida. Publicitat? la mínima, 3 dies a les oficines de col.locació de la Generalitat, perquè no sigui dit, es publica a les Intranets de les corporacions, allí on el poble no cal que hi arribi, i apa, el cosí, el germà, el cunyat, i el llèpol de torn del partit que governa i dels que es deixen comprar, ja formen la borsa amb una pretesa transparència, que no és res més que un insult als qui sabem de què va. Als sis mesos d’ocupar una plaça tant si existeix prèviament com si no, tot s’hi val en aquesta nova administració, ja es proposa l’interinatge ( una plaça buida per jubilació o excedència del titular, etc) i l’imposició d’aquell personatge fins que no es facin oposicions, o sia, 3, 4 o 20 anys si els dóna la gana, tant és. I de sobte, veus com una plaça de Tècnic superior, que t’il.lusionava, per a la qual t’has format, i has treballat, es cobreix amb un enxufat que ni tant sols ha demostrat la seva vàlua, i que a més et mana sense tenir el més mínim coneixement de què som, ni qui som, ni a on anem. La paraula “servidor públic” és completament desconeguda per aquesta gent, són generalment desconeixedors de l’administració pública local, no tenen ni formació ni experiència per aquests tipus de feina, acostumen a ser tant prepotens, maleducats i dèspotes com aquells que els han imposat, i conseqüentment, els principis de l’administració pública s’apliquen segons convinguin, eficàcia, eficiència, descentralització , desconcentració, jerarquia….. Ah… arribem al parenostre de tot, la Jerarquia. Fa pocs dies, l’imposat nou cap autonomenat “Directiu de recursos humans” que patim, em va dir que això de la Jerarquia, …sic ” aquí ja no es porta”, tot perquè una auxiliar es va negar a posar un segell a un imprès farmacèutic a una funcionària amb 34 anys d’antiguitat amb categoria de tècnica. Però quan qüestiones el més mínim detall d’allò que ells fan, la Jerarquia no només existeix, sinó que és un Sacrament. Una altra de les perles de “Directius imposats per imperatiu corporatiu” que em va dir l’altre dia, quan li vaig demanar una reunió per aclarir la feina que es feia, i la dificultat de la mateixa amb els processos imposats per la força de la ISO, (desfasats i inútils perquè fa una dècada que no s’han millorat), doncs bé, la contesta va ser …sic ” jo no em puc rebaixar tant”, així, literalment, sense deixar-me una coma, ell no es podia rebaixar a parlar amb una tècnica de l’administració local, llicenciada en dret, amb 34 anys de servei, i dedicada únicament al servei de la ciutadania,  per feina, no es podia rebaixar tant. No vull ni pensar, a quant es rebaixaria per parlar amb un ciutadà amb els estudis de l’ESO.
Qui són aquests nomenats Directius creats en la imaginació dels Iupis i Esades i imposats per aquesta nefasta Llei com és l’EBEP, i quina funció fan?. Ho aclariré en la tercera part de l’Administració Local.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!