ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

A PUNT I SENSE POR

Segurament aquest post te un component de cor inevitable. Som a menys de 48 hores per un altre demostració històrica al carrer, on la societat catalana tornarà a donar una imatge al món amb una reivindicació clara sobre el que volem. Ho farem amb il·lusió, amb un somriure i convençuts que estem a la recta final del procés sense aturador.

Avui llegeixo la Carina Mejias de Ciudadanos relacionant a David Fernandez amb el terrorisme aprofitant una reunió amb els mossos del mateix i en referència a la seva col·laboració amb l’esquerra abertzale, quanta mesquinesa intel·lectual haurem de suportar més. Llegeixo també com Sociedad Civil Catalana diu que substituir la democràcia per manifestacions porta al totalitarisme. Segurament el seu concepte de democràcia es tant ranci que tenen aquestes confusions. De fet el dret de manifestació es reconegut a la Constitució com no pot ser d’altra manera, i es una eina que la ciutadania responsable i pacifica utilitza per expressar les seves queixes o peticions als seus representants, segurament el totalitarisme els deu venir d’aquell que mai esmenten quan parlen dels grans monstres o dictadors, un tal Francisco Franco.

De fet escoltant i veien aquestes reaccions, aquestes si que son la roda del hamster, sempre el mateix en diferents formes però amb el denominador comú del menyspreu a la democràcia i l’atac a Catalunya per defensar aquell lema de “Una grande y libre” que alguns porten marcat al front amb sang i que no pensen esborrar.

Aquest diumenge desafiant aquells de fora i els seus mitjans poderosos que han insistit un cop i un altra amb un fracàs anunciat i una desmotivació, com si tot hagués estat una febrada passatgera, i també aquells de dins que un cop i un altre intenten fer veure que tot es un joc sense sentit o un engany colossal buscant culpables i intentant trencar aquesta transversalitat que ens ha fet forts sigui com sigui.

Ara no toca, com deia aquell, ara cal tornar a sortir al carrer, a fer una gran demostració de civisme i dir-li als nostres representants que els exigim el tram final del procés i que nosaltres hi serem darrera, tots junts, de dreta, d’esquerres i del mig, un sol poble i un sol objectiu. Així s’aconsegueixen els grans reptes i ara tenim la gran oportunitat de demostrar al món i a nosaltres mateixos que la nova República Catalana es a tocar i que nosaltres la volem construir com millor sabem fer-ho.

Estem a punt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *