ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ACORDS ESTRANYS

La setmana s’acaba amb uns acords presentats que podríem qualificar de poc clars o poc entenedors. Per una part el president espanyol avui acaba la seva cimera per lluitar contra la Declaració que es presentarà al Parlament amb la visita d’Albert Rivera i Pablo Iglesias, sembla estrany les reunions amb formacions sense representació parlamentaria, i la no convocatòria d’altres existents i amb representants. Un nou menyspreu a determinats partits i la constancia que la ideologia és més important que la realitat representativa.

Per altra banda avui es presenta l’acord per les eleccions espanyoles entre CDC i ERC per anar per separat però amb unitat d’acció i punts comuns en el programa, deixant clar que ja no es tracta d’un plebiscit i es pot afavorir el vot de determinats sectors amb aquesta formula.

Pel que fa a la primera qüestió dona idea del tarannà tant poc democràtic de l’Estat envoltat de les formacions amb el mateix objectiu nacional i apartant la diferència per no buscar un punt de consens. Una maniobra que segurament acabarà a la Justícia fins hi tot diuen que abans de portar-la al Parlament, cosa que ja seria sorprenent i comprovaran igual que va passar amb el 9N com la democràcia i la decisió de la ciutadania catalana no s’aturarà i seguirà endavant en un procés irreversible en part per la falta de resposta política espanyola que ha estat incapaç d’apartar la testosterona i l’orgull per assumir una situació amb normalitat i pulcritud democràtica. Dona la sensació que prefereixen viure en la seva realitat feta a mida amb una derrota de l’independentisme el 27 S i un gran responsable com es Artur Mas. Espanya en estat pur.

Pel que fa l’acord de les dues formacions i tàcticament sembla encertat, però cal veure la conveniència dels partits independentistes a les eleccions espanyoles en el context on es trobem. Una declaració de desconnexió i un full de ruta clar cap a l’Estat propi no sembla compatible en enviar els nostres representants a la Cambra espanyola, per visualització del mateix procés davant la ciutadania i com diuen les mateixes formacions per no ser cap plebliscit, simple qüestió de partits que en cas de bons resultats que poden ser interpretats de moltes maneres no passaran de ser testimonials en una cambra dominada per PP, PSOE i segurament una forta inclusió de Ciudadanos. Cap possibilitat de determinar la política espanyola, ja sabem que encara que no hi hagi majories, la qüestió nacional uneix a les formacions estatals. Davant tot això la utilitat com deia passa a ser més una qüestió de partit que una part del procés en si, i així caldria explicar-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *