ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CONCERT ECONÒMIC: HAN DESCOBERT LA GRAN FORMULA

General

El president de CIU, Artur Mas,  en la presentació del llibre d’en Jordi Amat sobre la vida de Trias Fargas, ha afirmat que degut al tracte financer què ha rebut Catalunya, perquè el país no ha reclamat mai el concert econòmic, i ha donat a entendre que malgrat tenir la raó, el finançament català no arribarà a bon port,  ja què es vol asfixia a Catalunya.

A l’acte estava acompanyat d’en Miquel Roca, i va seguir insistint que mai han estat capaços de crear el consens necessari per reclamar el concert i assolir la majoria d’edat parlamentaria, ja què un govern que no administra els seus diners es coix.

Realment ha costat molt torna a sentir a un dirigent convergent una cosa tant obvia, com es que una nació què no administra els seus propis diners, i amb un estat com l’espanyol de tutor, no li espera un gran futur.  

Nomes unes dades, quan la ERC des de l’oposició, no la desnaturalitzada què esta actualment al govern, defensava el Concert, mai va trobar cap suport del seu grup, i en els 23 anys de govern del President Pujol mai van reclamar sortir d’aquesta coixesa de que ens parla, la seva política sempre va ser la del peix al cove, i la dels pactes com el del Majestic amb el PP d’Aznar, parar la ma i anar esgarrapant el que l’Estat en forma d’almoina volia donar, per tant aquest canvi d’actitud es força sospitós.

Ara em diran que eren altres temps, però recordo majories absolutes de CIU al Parlament, o sigui sense necessitar cap suport, i mai van treure el tema suposo perquè no arribaven a la majoria d’edat de què ens parla, ja què recaptar tots els impostos també implica fer-se càrrec dels costos electorals què dona aquesta tasca tant impopular, i com a bon adolescent millor deixar la responsabilitat pels pares, parar la ma per la setmanada, i anar passant sense cap carrega incomoda al darrere.

Amb l’Estatut del 2006 aprovat per majoria al Parlament s’havien posat les bases per un sistema que arribes als resultats del Concert Econòmic, tot hi ser una altra formula, i al arribar a Madrid per negociar, excepte ERC tots els partits hi van renunciar a les primeres de canvi davant el PSOE, i fins hi tot ara al Parlament ho podrien proposar, i posar a prova als republicans per veure si donen suport amb coherència a la moció, però no ho faran, ja què es simple estratagema electoral.

L’espoli fiscal no es de fa quatre dies, i la solució era ben clara des del primer Estatut de Sau on es va renunciar al sistema de concert fins als dies actuals, i si aquest nyap d’Estatut què ha quedat, i què ningú respecta no es complirà ni de llarg en el tema financer per les xifres que es van dient i tot seguirà igual, ara parlar de concert es fer volar coloms, ja que Espanya no deixarà marxar la gallina dels ous d’or a aquestes alçades de la pel·lícula.

 

Per tant, i per aquesta regla tant senzilla, no crec que sigui res estrany treballar per un Estat Propi com a única sortida possible a aquest ofec què acabarà per desfer el poc que queda de Catalunya. Prou de demagògies electoralistes i més sinceritat en els objectius finals pel territori què tants sols espera un líder que articuli un discurs clar en aquest sentit, i tindrà de ben segur un suport en forma de vots molt important què ara han quedat orfes políticament, i on tant sols tenen refugi en la societat civil.

 

 

 

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *