ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DEIXEM LA BURLA

Avui llegia les paraules de Gabriel Rufian dient que podia canviar la seva posició del No a la nova prorroga de l’Estat d’Alarma i ha explicat les seves peticions que diu el Govern espanyol esta estudiant.

Recordo que les peticions principals son el retorn de competències a les autonomies, noves mesures econòmiques i socials, alhora que desbloquejar la Taula de Diàleg per tractar el conflicte català.

Crec que la burla a la societat catalana ja dura prou, es totalment indecent continuar amb aquesta comèdia que no porta enlloc i que definitivament ha quedat desmuntada amb la presència i suport de Ciudadanos enlloc d’ERC sense cap rubor. Ara si es que n’hi ha hagut mai, no hi ha cap motiu per fer el més mínim cas a les peticions catalanes. De fet aquest sainet ha durat el que ha durat, i el Govern que ha hagut de dissimular una mica sense fer cap esforç real ni cap intenció de portar al nivell polític un tema català que ja consideren resolt amb la violència policial, la farsa judicial i el control total sobre el poder de Catalunya i els seus partits i institucions.

Ara ni tant sols han de patir per la legislatura, i per tant aquesta farsa dels Repúblicans ja no aguanta més temporades en actiu. Les paraules i el paper trist i cínic de Rufian el deixa en un estadi de burla a la societat catalana que ja no mereix suportar més la societat catalana. Ni tant sols les tàctiques de partit s’ho mereixen.

Arribats aquest punt i demanant eleccions fora de tota lògica, tocaria escoltar la societat i tornar a la unitat independentista deixant els partidets autonomics en un racó i recuperant la iniciativa perduda fa temps amb un full de ruta clar i sense embuts.

No fer-ho comporta seguir perden el poc i minso poder que tenen les institucions catalanes, la condemna als exiliats per molts i molts anys i la condemna de presó pels nostres presos polítics pels temps dels temps sense possibilitat de tornar la justícia al seu lloc.

La venjança de l’Estat i el seu caràcter dictatorial no s’aturarà, però la vergonya dels nostres nomes depén d’ells, i això si que ho hauriem d’aturar deixant la burla al calaix dels mals records.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *