ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DIÀLEG SENSE INTERLOCUTORS

Que la mal anomenada operació diàleg, es simple retòrica buida de contingut o tàctica del Govern espanyol de cara a dins i també de neteja de cara en l’àmbit internacional es un fet que hores d’ara crec ningú ja discuteix.

De totes maneres, una cosa es això i un altre es fer el ridícul i embolicar la troca com ha succeit aquests dies. De fet això normalment pot passar quan del que parlem simplement es una invenció o una farsa que es pot escapar de les mans. Sentim la que s’anomena tercera autoritat de Catalunya, Enric Millo parlant de reunions a tots els nivells, inclus de secretes entre la Generalitat i el Govern espanyol, al cap de poques hores el líder popular català García Albiol negant rotundament cap reunió secreta entre les dues institucions. El president Rajoy obert a parlar de tot, menys precisament el que reclama la població catalana i alhora oferint parlar de temes que ja porten molts i molts anys de trànsit com el Corredor Mediterrani. Finalment ahir mateix Santamaria amb un lliurament de premis a empresaris a Barcelona assegurant que busquen el diàleg polític i que treballen per l’estabilitat buscant interlocutors que no son els oficials.

Realment, aquesta comèdia del diàleg, s’ha convertit en una obra de segona i sense públic que francament fins hi tot pels mateixos autors ja suposa un plus de vergonya a tots els nivells. Hem arribat a un nivell de farsa on dins el mateix partit impulsor sembla es fan mèrits per incentivar aquesta gran mentida com hem vist amb en Millo, i que posteriorment han estat negat per aquell altre dirigent que molts cops ens compara amb el nazisme afegint unes dosis macabres a tota la comèdia.

De fet el president espanyol no s’ha mogut un mil·limetre, vol parlar de temes que per cert ja te damunt la taula fa molts anys i mai hi ha hagut voluntat per solucionar, i curiosament del tema que la societat catalana reclama ens diu que no es apte per abordar-lo. Es una gran manera de dir que la resposta es no pels segles dels segles per damunt del que la gent reclami, una mena de sobirania popular a la carta i una mena de venda de democràcia low cost on precisament a qui va dirigida es presonera de la mateixa.

Pel que fa la vicepresidenta Santamaria, hauria de deixar de menysprear la Generalitat, únic interlocutor vàlid i recordo representant ara pera ara de l’Estat a Catalunya per abordar qualsevol negociació. Ho pot fer amb altres persones afins, però els resultats evidentment no son vàlids, ja que no representen a ningú més que a ells mateixos. Tanmateix l’estabilitat que reclama s’aconsegueix tractant dels temes que la gent reclama, se’n diu fer política i ja veig que no l’interessa gaire.

En definitiva demanem que acabin les funcions d’aquesta obra i renovin la cartellera d’una vegada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *