ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DIÀLEGS SENSE CONTINGUT

La carta enviada des de la Generalitat i signada pel President Puigdemont i Oriol Junqueras per demanar poder fer una Conferència al Senado a l’estil de la feta a Brussel·les fa unes setmanes ha arribat a Madrid i desprès de dues setmanes de moment no te contestació. Alhora l’article publicat als mitjans espanyols pels mateixos protagonistes reclamant diàleg i la negociació del referèndum com ja va passar al Regne Unit ja ha trobat respostes en forma de que no es demana ni s’ofereix diàleg per part de Soraya Sanz de Santamaria, ja que el que es demana es contrari a la Constitució i privaria als espanyols d’opinar sobre el que volen que sigui el conjunt de la nació espanyola. Altres com Iceta ho qualifiquen d’enganyifa o ultimàtum sense sentit.

Resposta esperada, però no per això s’ha de seguir insistint i reben cops de porta fins al final. Això suma i es un tresor valuós que la comunitat internacional ha de valorar i ajudar a decidir si es posa al costat de la democràcia o de la intransigència sense sentit. Crec que aquesta partida avança a bon ritme. Seria curiós que la Conferència dels tres tenors catalans es pogués realitzar per diversos indrets del món, inclosa Brussel·les, i Madrid en fos una excepció. Ningú ho podria entendre, intentar amagar el tema o voler fer-lo invisible amb el menyspreu no crec que sigui una opció ben vista, ni entesa a la mateixa Espanya per molta gent.

Tanmateix veiem com l’oferiment de pacte pel Referèndum en tot i per tot, torna a topar amb la mateixa cantarella de xantatge, Constitució i sobirania dels espanyols. A aquestes alçades de la pel·lícula ja no es de rebut, de fet no ho ha estat mai. Diàleg per decidir acordadament no pot ser titllat de xantatge mai, més aviat de pacte o democràcia, cosa que per cert es l’obligació dels nostres representants en qualsevol Estat normal. Pel tema de la sobirania de tots els espanyols, les coses cauen pel seu propi pes, cap independència per l avia de les urnes ha sortit dels límits del territori que ho demana. De fet seguint aquestes teories quan a les municipals es vota l’alcalde de Múrcia posem el cas, també podriem exigir votar-lo nosaltres, francament es absurd. Pel que fa a la Constitució, mai pot ser un topall per la democràcia, i si ho es en algun apartat s’ha de modificar per servir a la ciutadania i no utilitzat com una eina de coacció de llibertats. De fet el mal be de lluny i els conceptes d’una democràcia normal no han estat mai aplicats a l’Estat espanyol.

Un diàleg sense contingut es el seu oferiment i això en el segle que vivim ja no es cap opció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *