ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DINAMITAR L’ESTAT

Els nervis a l’Estat no tenen aturador. Alhora que miren de formar aquest Govern amb Mariano Rajoy al capdavant i com gestionen el suport socialista al mateix, segueixen donant cops a l’aire per aturar un procés que simplement els ha fugit de les mans. Alló que diuen de matar una mosca a canonades seria un exemple perfecte.

La Fiscalia acusa Carme Forcadell de dinamitar l’Estat, ja que diuen era conscient que impulsava un tràmit constitucionalment il·legítim, per falta de competencia en el mateix. Acusada de delictes com desobediència i prevaricació, al·legant que les actuacions arbitraries de la President anaven encaminades a desvincular Catalunya del sistema constitucional.

Per altra banda la diplomàcia espanyola segueix una croada per boicotejar actes de Diplocat que fa riure a mitja Europa. Ahir a Brussel·les on la Conferència “Catalunya: nou Estat d’Europa?” va portar al ridícul en el torn de preguntes una persona entre el públic identificada primer com estudiant i posteriorment com diplomàtica espanyola matisant les dades i percentatges de la gent a favor del dret a decidir i a favor de la independència i parlant en nom dels espanyols i 52% catalans, acusant Amadeu Alfataj de parlar en nom dels catalans.

Son dos exemples ben clars, de com la manca de democràcia porta a utilitzar mètodes que no fan res més que agreujar el conflicte. La Presidenta de qualsevol Parlament te unes funcions molt clares com es permetre el debat dels representants del poble allà escollits. Aquesta es la funció de la cambra, el debat previ a aprovació de lleis, resolucions i d’altres. Es la base de qualsevol democràcia. Evidentment per si l’Estat encara i donada la seva sordesa no ho ha entés. El Govern sorgit de les urnes va guanyar amb un full de ruta ben clar i un compromís amb la societat catalana que simplement com es normal porta a terme, i amb aquesta base trobem el debat que Forcadell amb bon criteri va permetre i que entra dins aquesta normalitat, això en diuen dinamitar l’Estat, altres ni diuen democràcia.

Pel que fa la diplomàcia espanyola, no hi ha dubte que viu ancorada en segles passats que xoquen frontalment amb la realitat del segle on vivim, i actes com el descrit deixen ben clar quin tipus d’Estat defensen i sobretot aquest sentiment imperial de voler i atorgar-se la representació de tothom, això si, sense voler posar les urnes per veure si efectivament es així.

Realment, ells si que porten segles dinamitant un Estat i el més greu es que no pensen canviar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *