ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DISSOLT EN LA INDIGNITAT

Ahir Roger Torrent ens anunciava la dissolució del Parlament català per la convocatòria electoral del 14 de febrer i el seu qualificatiu per la legislatura es atipica i marcada per la repressió i la pandèmia.

Diu que s’han recuperat les institucions desprès de l’aplicació il·legitima del 155 i la repressió, posant Jordi Turull i el seu empresonament com exemple en mig del seu debat d’investidura i ha negat que hagin perdut el temps posant en valor els pressupostos aprovats o la llei de preus de lloguer.

En la línia del cinisme marca de la casa, Torrent ens parla de legislatura atípica i aplicació il·legitima del 155 i repressió en front de la recuperació de les institucions. No li negaré el terme atípic, però respecte la legitimació del 155, ho es perfectament segons l’Estat espanyol i el que es més trist sobre qui va aplicat que l’ha assumit totalment, primer participant en unes eleccions convocades per un Estat que acabava de donar un cop d’Estat i avortat un procés democràtic utilitzant la violència, i posteriorment denigrant una institució que ha acceptat tots els requeriments de Madrid, vetant a qui no han volgut de President, posant i traient diputats deixant el vot de la gent a la paperera, publicant resolucions del Parlament a la carta i acceptant la destitució del President per la famosa pancarta entre moltes altres circumstàncies. Per tant totalment legitimat pels nostres.

Cap reacció sobre el judici als nostres presos i la presentació com a part acusadora a molts independentistes que si van exercir el seu dret a manifestació i protesta contra la mateixa sense cap rubor.

Una institució que davant la submissió absoluta com a marca de la casa davant un enemic embogit i ferotge ha quedat en els nivells més baixos de dignitat i poder que es recorden, gràcies a la mediocritat i covardia dels nostres representants, que ara ens vendran la importància de les properes eleccions i uns objectius que evidentment no pensen complir amb unes noves eleccions dirigides i controlades pel mateix Estat que ens reprimeix, i per tant amb les cartes marcades des de bon inici. Unes eleccions autonòmiques que no aportaran res de nou, ni s’espera cap gest de dignitat cap a la societat catalana sigui quin sigui el resultat.

Una legislatura perduda per la rendició sense complexos dels nostres partits i el seu afany de poder autonòmic i la seva covardia i cinisme per no retre comptes a qui realment es deu. com es el poble.

Dissolt en la indignitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *