ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL GENERE DEL RIDÍCUL

Per acabar la setmana, volia parlar dun text que em va arribar ahir a les meves mans farcit de tots/totes, ells/elles, benvinguts/benvingudes i mil exemples més de multiplicació del genere que en feien difícil la comprensió i arribaven a un absurd que malauradament veiem a la vida pública i concretament a algunes formacions que creuen que utilitzant aquesta manera de parlar arriben a la modernitat i la igualtat entre dona i home, cosa que res te a veure amb la gramatica.

Si anem als experts, una lingüista com la Maria Carme Junyent amb un prestigi reconegut reclama que s’ha de comprendre que les llengues son independents i critica formacions d’esquerra com CUP o Podemos que desdoblant masculi i femeni, simplement arriben a la aberració i demostren ignorància.

Qualifica de caòtiques aquestes expressions i diu que la intenció de fer més visible les dones simplement les discrimina. Tot sorgeix de la confusió entre els conceptes de sexe i genère, una categòria gramatical que afecta el substantiu, una voluntat de donar més presència a les dones que no te en compte el funcionament de la mateixa llengua i que l’ha pervertida. De fet va públicar un document “Acords per a l’us no sexista del llenguatge” que ens diu que si escrius “barcelonins” ja s’hi ha de considerar incloses les barcelonines.

Parla de que el moviment feminista va agafar l’exemple de la llengua anglesa que no té gènere i per això remarca si es home o dona. Això no ho podem traslladar ja que el català i les llengües romàniques si que en tenen, i per tant no es pot aplicar. Ningú es pot inventar una gramàtica. La societat va canviant i la llengua es va adaptant, però mai canviant la llengua es pot canviar la societat.

Tot això ens porta a veure les misèries d’aquesta societat i com determinades actituds o persones finalment creen l’efecte contrari del que busquen. De fet en aquest tema cal arribar a veure com les persones no son homes o dones, simplement persones. Superar les quotes en determinats llocs artificialment imposades, igualtat de sous i oportunitats, i no dividir la societat per genere, com ho podríem fer per alts i baixos o ulls marrons o ulls blaus.

Cal evolucionar i demanar responsabilitats a aquests grups i persones que arriben al ridícul en nom de no se sap ben be que i de passada adulteren la nostra llengua, que prou atacs rep de fora, per haver de combatre nous fronts interns.

En definitiva, igualtat però no ignorància.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *