ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL GOVERN i OPOSICIÓ: RIURE PER NO PLORAR

General

El President Montilla davant els escarafalls innocents i què ja no es creu ningú dels seus socis republicans, ha deixat ben clar què no pensa convocar eleccions anticipades, i gairebé els ha convidat a marxar si volen, què ells seguiran capitanejant en solitari la nau de la Generalitat, més o menys com fan ara amb la companyia dels dos comparses que merament son decoratius.

 

El joc de despropòsits per no voler afrontar la única sortida coherent i lògica al maltracte estatal a Catalunya, què es la consecució de l’Estat propi, segueix provocant situacions que vistes des de fora poden semblar còmiques, però què els que les patim ens avergonyeix profundament què aquesta classe política ens pugui representar a nosaltres.

 

El ball de dates pel finançament desprès de tant de temps de no complir la llei amb repetides dates límit que passen en el calendari, i què ara son contradictòries entre els mateixos membres del govern, i que filtrat pel Conseller Saura sembla que la xifra no seria superior a 1200 milions d’euros, cosa què de confirmar-se seria una nova presa de pel, i més veient com en el dia què tocava i amb la celeritat pertinent, Andalusia rebrà el seu xec de deute històric tret de la manega, i en una part evidentment pagat amb els nostres impostos què no serviran per millorar les nostres necessitats, i reduir l’espoli què escanya el territori i què cada cop el fa mes petit i pobre.

 

Sentint el portaveu adjunt socialista del Parlament David Perez, expressant que Zapatero ha complert amb Andalusia i també amb Catalunya, veritablement marca el grau de cinisme d’aquest govern tripartit què realment es monocolor, ja que les dos crosses simplement es van empassant tots els gripaus per conservar el poder a canvi de res.

 

Aquesta mateixa setmana en el Congres dels Diputats de Madrid, l’esmena presentada per ERC per normalitzar l’ús de la llengua catalana a la cambra, ha estat tombada amb els vots de PP i PSOE, PSOE-C inclòs, què ha votat contra la llengua catalana i a favor del govern espanyol com es costum en ells, tot un homenatge als votants d’aquests 25 diputats de fireta què res tenen a veure amb els interessos de Catalunya.

 

D’altra banda hem sabut que les obres de l’Estació de La Sagrera per poder executar-les sense retard, es pagaran a compte dels diners amb inversions per l’Estatut, i no dels fons de Foment, cosa que comportarà canvis en les inversions previstes amb l’Estatut davant el silenci còmplice del govern català.

 

Mentrestant el Sr. Mas entre conferencia i conferencia, ens diu què Convergència no es independentista, i què vol aplegar gent que ho es i gent que no en la famosa Casa Gran, cosa que contradiu les resolucions del seu últim congrés, on un dels objectius es aplicar el dret a decidir fins a la sobirania total, i sembla escollir poder arribar al poder com sigui, per remenar les engrunes que quedin amb un poder polític nul, sense veure que precisament el què li cal i vertaderament engrescaria a la societat, es aconseguir aquest poder mitjançant un estat i així poder fer política de veritat i sense cadenes.

Son tot un exemple de mediocritat i ceguesa monumental, què iniciatives com Deu Mil a Brussel·les els haurien de fer treure els colors, ja què no son capaços de dir prou, i segueixen marejant la perdiu amb la única finalitat de mantenir els seus llocs privilegiats d’un país desolat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *