ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL SETGE DE LA VERGONYA NO ES POT JUSTIFICAR

El Tribunal Suprem ha condemnat a 3 anys de presó als 8 implicats al setge al Parlament, per delicte contra les institucions de l’Estat. Anul·lant la sentència de l’Audiència Nacional que els havia absolt amb empara al dret de llibertat d’expressió. Ara entén que fer prevaldre aquest dret i el de Reunió per davant del dret de participació dels ciutadans a través dels seus representants es erroni. El Govern ho ha valorat positivament i ERC, ICV i la CUP ho troben desproporcionat i parlen de restricció a les llibertats com el dret a manifestació i parlen de sentència política. La CUP ho justifica per un moment on el Parlament executava de manera antidemocràtica retallades vergonyoses.

Realment, i deixant de banda, si la pena havia de ser 2, 4 o 1, crec s’ha fet justícia. Era veritablement incomprensible que la coacció tingués premi, i menys als representants escollits pel poble per governar-lo. La llibertat d’expressió s’ha de cuidar evidentment, com també el Dret de Reunió o manifestació, però ningú diu res del dret de coacció o de la violència per justificar aquest dret. Tots tenim les imatges de Montserrat Tura amb la jaqueta amb una creu marcada, o diputats entrant a empentes i increpats per una massa de gent descontrolada, per no parlar de que el President va haver d’accedir a la seu de la sobirania catalana en helicòpter. Això no es una manifestació, es tot un altra cosa i en una democràcia normal no es pot permetre.

No es pot barrejar la política del Govern i les retallades amb el tot s’hi val. Això es demagògia i ho saben perfectament. El moviment d’indignats no pot actuar com si tingués la raó absoluta sense cap pudor i cohibint els nostres representants escollits pel poble, nomes faltaria.

Les retallades en el context que ens hem trobat i més amb Catalunya i dins la situació dins Espanya i el seu espoli eren inevitables, es pot discutir la seva gestió, però no el fet. Ningú podia fer altra cosa per dolorós que fos. Tanmateix tornem a un capítol més d’aquesta esquerra que es creu en possessió absoluta de la veritat i que en aquest cas barrejant conceptes que res tenen a veure poden justificar el que en qualsevol estat civilitzat no ho es, i Catalunya simplement vol ser normal i gaudir d’una democràcia normal. En aquestes circumstàncies evidentment s’ha fet justícia i posat les coses a lloc, no tot s’hi val.

En definitiva, prou de validar ocupar el carrer que es de tots, i perseguir la democràcia, ja que fent això l’etiqueta d’indignats canvia de costat.

  1. Gràcies pels comentaris, si parlem de la condemna en si, jo també la trobo excessiva, una mica d’educació emocional i d’aprendre el significat de la paraula “respecte” ho trobaria més útil.
    Salutacions
    Albert

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *