ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS INDIGNATS, ARA INDIGNEN

General

Algunes de les legitimes reivindicacions d’una democràcia verdadera, i mesures per canviar el sistema eren molt benvingudes, però el moviment s’ha anat degradant fins arribar a la indignació, però en aquest cas de la resta de la societat. Les accions avui contra els parlamentaris escollits pel poble son indignes, i com ha dit el president Mas, han creuat una línia que es sagrada en qualsevol democràcia, el respecte als escollits pel poble, i la utilització de molts canals per fer veure el desacord, però mai la violència o la coacció com hem vist aquest matí.

La indignació entre la classe política era evident, diversos consellers i el mateix President, han hagut d’accedir al Parlament amb helicòpter, altres han rebut pedrades, empentes, pintura, insults, i tot tipus de gestos, protegits per un cordó policial, molts d’ells han hagut de superar el bloqueig dels indignats dins els furgons policials, i alhora de començar la sessió la meitat dels diputats encara no havien pogut entrar. Aquests han aprovat una moció de condemna, i alguns ens diuen que fa 34 anys de les primeres eleccions, una conquesta de llibertat, des de la dictadura, i ara creuen que han estat escollits per fer sentir la seva veu i la dels seus votants, i per tant tenen el dret d’entrar al Parlament. Els diversos portaveus han demanat discutir aquests pressupostos per poder defensar els indignats, com el cas de Laia Bonet pel PSOE-C, que ha anunciat el seu vot negatiu per mostra la indignació per les retallades.

 

Realment, ha estat un episodi molt trist el viscut avui, i que ha desautoritzat i desmuntat les teories d’una demanda d’una democràcia real, ja que com deia aquell, no es això companys, no es això. No es pot coartar als representants del poble, podem estar d’acord que el sistema esta podrit, que es indigne les condicions laborals d’aquests treballadors públics, o de la poca participació de la ciutadania a la democràcia que tenim, ara be, utilitzar la violència per impedir als nostres polítics fer la seva feina es tot un altra cosa.  Es indigne el pressupost de les retallades, però també ho eren els anteriors del tripartit, i no vaig veure ningú bellugar un dit, i ho eren, perquè tots parteixen de la base d’avalar un robatori de l’estat en forma del 10% del nostre PIB anual que va  i no torna, aleshores  es d’un cinisme espantós que la representant socialista mostri indignació per les retallades quan el seu partit es tant responsable com el que mes d’haver validat el tema esmentat, i haver estirat més el braç que la manega, com a cortina de fum per tapar la indignitat, i recentment votar contràriament al fons de compensació que ens tocava, i ara deixar la caixa completament buida, el govern actual que per cert segueix avalant l’espoli, encara que això perjudiqui greument l’estat del benestar dels seus ciutadans, no te més remei que anar-lo retallant fins a límits insospitats, ja que no hi ha recursos per dissimular-ho, ja que sinó segur que ho farien.  Es indigne sacrificar-nos sempre els mateixos en benefici d’uns altres, però son els representants que ha escollit la població, i això s’ha de respectar amb tota la discrepància que es vulgui.

 

Es curiós veure els indignats tant bel·ligerants amb un parlament de fireta amb ben poc poder, i en canvi l’origen de la nostra crisi, o sigui l’estat espanyol sembla queda oblidat, alguna cosa fa olor de socarrim, i pot acabar amb un ball de bastons, que desprès els típics progres de sempre criticaran amb rotunditat, però res diran de la primera provocació, i les primeres accions indignes, ni de nomes veure el culpable subsidiari, i no dir res del principal.

 

En definitiva, un final trist per un moviment que ha donat tots els arguments necessaris al sistema, per utilitzar els seus sistemes de seguretat i defensa, amb l’aval de la major part de la ciutadania.

  1. Els radicals que van agredir aquest matí els diputats catalans, fins i tot els d’esquerra (que eren més d’acord amb ells) han fet malbé el moviment 15-M, que sense ells era del tot legítim, i encara ho és. El meu suport als diputats agredits i també als indignats pacífics que no ataquen ningú, que protesten legítimament, però no pas fan el vandalisme d’aquest matí.

  2. Com de fet es veia venir , – tot això s’ha acabat com el “rosari de l’aurora”.  La teoria de l’error comès per el conseller Puig (Pl. Catalunya) , avui a pres més força. Els indignats , s’han deixat manipular i en conseqüència han perdut la credibilitat.
    A Catalunya , la Generalitat és estat (en part) , i els estats entre altras cosas , tenen l’obligació de garantir a tots el ciutadans, la llibertat la  seguretat la justicia i el ordre pùblic. La violència és monopoli de les forces d’ordre, i ningú pot oblidar que el desconeixement de la llei , no eximeix del seu compliment (els indignats).
    El patetisme de la Pl. Catalunya , i no diguem, el de la Pl. de la Font , han estat dos espais públics envaits per “ocupas” , que només han produït despesas i maltractaments a la resta de la ciutadania. M’agradarìan equivocar-me en aquesta valoració, rectificaría molt a gust si algú pot demostrar un balanç minimament positiu.
    M. Farré

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *