ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS PROPERS PASSOS

Avui es un dia important, amb l’aprovació d’uns pressupostos que eren una peça clau pera anar endavant amb el procés i alhora fer-los compatibles amb el dia a dia social, aquelles coses que alguns diuen que son els temes que interessen als catalans, i ara resulta que no , que no en son prou, o fins hi tot anomenen antisocials, caldria preguntar a quina realitat viuen els mateixos i on creuen que son els recursos per atendre totes les necessitats, fins hi tot es podrien preguntar si la independència no va també d’això.

Ahir Margallo va tornar a dir que Catalunya independent no seria reconeguda internacionalment. Més enllà de la retòrica i la propaganda per fer por, considero molt irresponsable llençar aquestes amenaces sense proves i encara més saben que es mentida. Tenim molts casos per desmentir-lo, i amb un procés profundament democràtic el suport internacional en bona part sera un fet quan precisament el nostre posicionament sigui un fet palpable. Evidentment i d’entrada no seran tots, mai ho han sigut en cap cas, però segur que un bon estol d’Estats atorguen el seu reconeixement i Espanya ho sap perfectament. Per tant una mica més de responsabilitat i no confondre els seus desitjo legitims amb la realitat que no vol veure.

Tornant a l’afer pressupostos, ahir la CUP va insistir amb el xantatge de Junts Pel Sí amb el mateix vinculat amb el referèndum, segurament es una forma de veure les coses, de la mateixa manera que el referèndum que no estava al full de ruta inicial va ser xantatge per continuar la legislatura. En definitiva els xantatges anirien per barris i no crec que sigui el tema a les alçades que ens trobem. Respecte la data i pregunta ja exigida. Crec que ara en aquest tram final i decisiu, s’ha d’actuar amb molta cura i no esvalotar més el galliner del necessari.

Pel temps que queda, aquestes dades les desvetllaria en el moment de la convocatòria, evitant així moments judicials i mil i un pals a les rodes que tindrem, cosa que veig perfectament compatible amb començar la campanya, ja que el setembre es una dada coneguda per tothom i que s’hauria de recordar. Les presses mai son bones conselleres però els gests en aquest cas son vitals i no en podem deixar escapar cap, ens hi juguem massa per deixar que el cor passi al davant del cap.

Seguim, i per desesperació dels partits de l’oposició el procés segueix amb nous passos a l’horitzó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *