ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ESPOLI SENSE FÍ

Com be diu en Jordi Galves en el seu article, l’Estat primer va utilitzar la violència contra la gent sense escrúpols, després ha retallat drets i utilitzat la justícia pels seus objectius. Posteriorment la pandèmia ha estat l’excusa perfecte per anul·lar la magre autonomia catalana i ara falta acabar la feina amb l’espoli de la crisi econòmica que ens ve al damunt.

Tot per allunyar el desig del poble en forma d’independència, això si que seria una jugada mestra.

Que ens ho pagaran tot

Jordi Galves

Ara diuen que donaran uns diners d’una renda mínima perquè no ens morim de gana. Una renda per als que treballant no podem pagar el que necessitem per viure. I està bé, molt bé. O millor dit, estaria molt bé si no fos que l’Estat espanyol no té ni un ral i que aquesta crisi del virus l’empobrirà, en això sí, com després d’una llarga guerra. Espanya s’estima més, com en els temps de M. Rajoy, enfonsar-se en l’avern i així no haver de cedir sobirania; el govern més d’esquerra de la història, el de Farsánchez, envoltat de militars i guàrdies civils, arruïnarà encara més Catalunya perquè és la gran solució que han trobat. Perquè la independència no ens surti a compte, estan disposats a pagar el que sigui i retenir-nos indefinidament, com va deixar establert Alfredo Pérez Rubalcaba, el petit timoner de l’espanyolisme del PSOE, el que basteix el règim del 1978 en col·laboració amb els del règim del 1936. Amb els diners faran el mateix que amb la gestió de la pandèmia. Impossibilitaran que Catalunya se’n surti sense que se’n surti Madrid. O el que és el mateix, que Madrid se’n surti a costa de destruir Catalunya, a costa d’acabar no només amb l’autogovern sinó amb l’economia productiva, que no són precisament les empreses aquestes del BOE, les que sortien l’altre dia en una portada de La Vanguardia. Una portada que no només demostrava una ignorància colossal en àrab i en altres llengües que conviuen a casa nostra. Demostraven que el català se’ls en refot, excepte quan paren la mà per rebre una subvenció per traduir-se malament i sense interès. Cobdícia i ignorància sense límits, no em direu que no és un excel·lent resum de la situació que vivim, sintetitzada en una portada.

Ara diuen que donaran uns diners d’una renda mínima perquè no ens morim de gana. I em sembla molt bé perquè la situació és molt greu i això no s’acaba a l’estiu, no somnieu truites, i tampoc el turisme no ens traurà les castanyes del foc. Hem de passar com sigui i no esverar-se. Però és que són uns diners que l’Estat no té i encara menys la Generalitat. Ara escriuré el que no voleu llegir la majoria però mai no he cregut que ens donin res. Un pobre potser et pot donar una almoina, però un ric, ho veig difícil. Mai en la vida he conegut cap Estat que regali res que abans no t’hagi cobrat. Des que el món és món, l’Estat, el que sigui, el de Nabucodonosor o el del Molt Alt Senyor el rei En Pere el Cerimoniós, sempre és un rat penat que et xucla la sang. Almenys el senyal dels nostres reis no enganyava, la monarquia xucla la sang al pagès. I el pagès sabia que el dels impostos recaptava, i no al contrari. I per això el pagès defraudava, amagava el peculi, sempre havia estat víctima d’una mala collita, sempre tenia mil excuses per pagar menys. Gràcies a això Catalunya és avui immensament rica. Perquè des d’antic els diners han estat en mans dels pobres, dels particulars, de la gent que ha fet amb els seus diners el que li ha donat la gana. Dels pobres amb una mica de diners que han aixecat el país i han construït la nació. Els diners són capacitat per fer coses. Ara que no en tenim es veu perfectament la gran importància dels diners. I els diners són llibertat de fer i de desfer. Per això l’Estat autoritari, el de Franco, el de Farsánchez, volen espoliar-nos. Perquè els diners són l’única possibilitat que tens de fer la teva. Vaja, almenys des que Darwin va baixar de l’arbre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *