ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

FEM-HO FÀCIL

Assistim aquests últims mesos al discurs insistent de la caverna espanyola, el nacionalisme ultra espanyol dins de Catalunya i fins hi tot el famós “Puente Aereo” sobre el desinflament de l’independentisme, el desprestigi del 27S i últimament el rumor de l’avançament electoral espanyol el mateix dia per desactivar l’afer català.

Abans que res, cal serenitat i actuar amb conseqüència, tots sabem que el 27S ens ho juguem tot i si juguem be les cartes serà un fet imparable, i tots sabem veure la realitat i les proves irrefutables. Posem l’exemple del passat divendres on el Palau Sant Jordi de gom a gom a pesar de la data, el temps i altres inconvenients convida a l’optimisme. Les desaforades declaracions de Carina Mejias, candidata de Ciudadanos a l’alcaldia barcelonina acusant de colpista l’ANC, recordant que nomes representa als seus socis i el caràcter no plebiscitari del 24 de maig fa notar els nerviosisme imperant i la por a que aquesta mentida del desinflament no sigui suficient. De fet es curios com es volen canviar els papers i fer passar el dret a decidir lliurement del poble per feixisme, i recordar qui representa a qui, com si aquesta senyora representes a Catalunya sencera, això si que son tics preocupants. Igualment decidir per la gent quin caràcter tenen les eleccions sense escoltar-les també seria força preocupant, suposo que ja ho anirà aprenent abans de tornar a sortir de to, es el que te quan la democràcia mana.

Tanmateix si omplir un Palau Sant Jordi es desinflament o fer una Via Catalana o una V de 2 milions de persones recentment, ho podem comparar en omplir un Teatre de 700 persones per part de Sociedad Civil Catalana l’altre dia o les manifestacions convocades per l’espanyolisme que amb prou feines omplen la part central de la Plaça Catalunya. Això son dades i que semblen prou clares per no donar cap tipus de dubte.

Per altra banda, ara toca la por de l’avançament electoral per fer-lo coincidir amb el català, de fet son rumors sense base, ni tant sols notícia, per tant no hi ha tema. En el supòsit que finalment fos una realitat i com diu en Vicent Partal en el seu escrit d’avui a Vilaweb, on es el problema?. Sí ho fem fàcil i amb serenitat els partits signants del full de ruta al voltant de la taula decidirien per exemple avançar les nostres eleccions, endarrerir o qualsevol altre opció i fi del problema. No es pot viure amb un ai al cor constant per coses que un poble madur pot solucionar i el més important nomes depèn de nosaltres. Qui vulgui fer càlcul electoral de tot això quedarà automàticament des legitimat per sempre. Fem-ho fàcil.

  1. Quin problema hi haurià en que fosin el mateix dia les eleccions pel parlament estatal espanyol i pel parlament de la CA de Catalunya?

    Si el govern espanyol vol fer “la pirula” al parlament català, aquest tindria de reaccionar de la forma més inteligent: fer com si les nostres decissions no depengessim dels espanyols.

    Seria molt difícil demanar que els “nostres” polítics i representants es comportessin d’una vegada per totes com a persones adultes?
    Veient els darrers espectacles (la “idea” del referendum constitucional per obviar el referendum per la independància; el patètic espectacle del funeral a la Sagrada Família…) crec que demanar això és demanar un impossible.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *