ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

FRIKIS O UN EXERCIT SILENCIOS

General

Aquests dies, almenys per la meva ciutat, veig molts grups de nois joves amb els seus colors taronges, i les seves banderes de diferents llocs que es passegen amunt i avall, i fan temps per anar a les Jornades Mundials de Joventut que organitza l’església Catòlica, amb el seu cap visible present a l’acte, i se’ns dubte porten a una reflexió més a fons per veure aquest fenomen que persegueix la societat des de fa molts segles, i que pot portar a multitud d’interpretacions racionals basades en la raó i el coneixement, i no amb la imaginació mal entesa.

Concretament a la meva ciutat, Tarragona, i en un recinte com la plaça de braus, més de set mil joves han celebrat una missa abans d’anar cap a Madrid, a veure el Papa de Roma. Desprès de rituals diversos relacionats amb aquesta fe religiosa, l’arquebisbe Pujol va fer una homilia, on es va dirigir als joves com el futur de la societat i de l’església, els demana tenir arrels i bases sòlides, i no creure amb falses il·lusions, i modes efímeres que deixen un buit espiritual. Rebutjant els diners, el consumisme, la violència, i exhorta a l’adoració de Déu com un acte de resistència contra tota forma d’idolatria.

Realment, caldria veure qui paga tots aquests actes, i tot el que comporten per la ciutadania en forma d’espais tancats, seguretat, habilitació per fer els actes, i moltes altres despeses, què no hi ha dret que els pobres contribuents hagin de pagar de la seva butxaca, en un estat laic, i que no tracta per igual a totes les confessions, això d’entrada. Pel que fa a aquestes onades de joventut que sembla tenen clar un sentit de la seva vida que els guia, i que en cas de no ser veritat, veurien que la seva vida s’ha basat simplement en fum, i l’han desaprofitat miserablement, la vida esta plena d’injustícies, però aprofitar-se de la gent, i fer-la seguir per un determinat camí sense una base solida, i nomes imaginaria es molt trist, i demostra que la condició humana es dèbil. Pel que fa a l’acte que esmentava a Tarragona, l’arquebisbe parla de la joventut com el futur de la societat, suposo que tots hi estaríem d’acord, ara demanar bases solides, i no creure amb falses il·lusions i modes que porten al buit espiritual, ja em sembla força cínic, precisament la seva fe es basa en una il·lusió, ja ho diu la mateixa paraula, ningú ho ha vist, i els representants que teòricament son els seus representants deixen en moltes ocasions molt que desitjar, i mostren les mateixes debilitats o més que la resta de la humanitat, per tant dir al fum una base solida em sembla preocupant, i respecte el buit espiritual, em sembla indignant aquesta excusa per tapar la vertadera personalitat de les persones basada en molts més conceptes com la raó, la intuïció, l’ètica o el sentit comú, què poc tenen a veure amb aquesta espiritualitat, un terme inventat per justificar moltes coses injustificables, i que ningú ha vist. Parla de rebutjar una sèries de coses, i adorar a Déu contra tota forma d’idolatria. Caldria dir-li que adorar a aquest Déu, també es una forma d’idolatria, però esclar aquesta submissió incondicional a un ser tot poderós que castiga i atorga favors als seus incondicionals es valida, i dignifica a la persona, ara qualsevol altra adoració o deuen considerar la competència, què s’ha d’amagar sota amenaces de condemna o perdició per sempre.

Es una estructura piramidal, amb un cap que recordo no respecta les lleis dels estats en matèria de família per exemple, ni la llibertat individual de les persones de triar les opcions de la seva vida, i que han de passar pel sedàs d’aquesta organització que s’atorga el sagrat poder de la veritat absoluta.

Realment la societat de la informació ha fet que vagin lentament perden la seva importància, però els governs també haurien de col·laborar, sobretot en els estats laics en deixar molt clar, que com qualsevol associació, els socis son els encarregat de subvencionar l’entitat i no els que no ho son, cal donar aquest pas per enfortir el respecte, i l’espai de llibertat individual de cada individu sense coaccions com aquestes, i posar per davant la racionalitat que els misteris de les confessions religioses,  i les seves fosques aspiracions.

Volia dir per la gent que te curiositat o habitualment llegeix aquest humil bloc, què fins diumenge no reprendrà l’activitat normal, ja que uns dies de vacances son necessaris per carregar piles, frase que per cert odio, però s’havia de dir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *