ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

FUTUR I PASSAT

General
Aquest cap de setmana es comencen a veure els programes electorals dels partits, i amb un objectiu força clar, que es arribar als 100 diputats independentistes en el nostre Parlament, davant un bloc espanyol format per PSC, PP i Ciudadanos que aposten clarament per les lleis per davant de la democràcia. Avui el socialisme ens presenta la seva aposta de reforma federal constitucional, una aposta impossible i caducada que ja forma part d’un passat sense futur. Per altra banda veiem el programa de CIU que porta en el programa aquesta consulta ciutadana en la propera legislatura, i l’aposta per l’Estat propi lligada a Europa per veure el nostre futur amb optimisme. Aquest junt amb les altres forces que aposten per la consulta per decidir el nostre futur, son la llum que ens hauria de guiar en aquestes eleccions, i poder arribar a aquesta majoria aplastant d’un centenar de diputats davant forces que simplement volen ignorar la població, i el seu dret  com a persones a decidir lliurement. De nosaltres depèn, triar futur o passat.

 

Europa, sense por

Si Europa tingués clar que separats d’Espanya en quedaríem fora, ja ho hauria dit. És més: ho hagués dit clarament quan Escòcia va anunciar el seu referèndum. Però la realitat és que els tractats no en diuen ni piu. No hi van pensar. Els estats ja ho tenen això, que no se’n recorden de les nacions interiors fins que ja és tard.

De manera que Europa no és més que una peça de la batalla psicològica que estem vivint. L’amenaça de les tenebres exteriors actua sobre els dos mons en litigi: posa por als catalans i consola els castellans. Però basta amb donar-hi un parell de voltes per entendre que els mercats no s’encongeixen voluntàriament, que les monedes no són de ningú –Andorra funciona amb euros i l’Argentina amb dòlars-, que la Unió no pot desposseir de drets uns ciutadans que manifesten la voluntat de quedar-s’hi i que ningú amb dos dits de front menysté un soci que aporta per acontentar un soci que cobra, que està en hores baixes i que hi fa més nosa que servei.

Europa, que és un artefacte seriós, voldrà saber si el nou estat és democràtic, si s’hi respecten les minories polítiques i lingüístiques –l’oficialitat del castellà!- i si les estructures catalanes de govern són sòlides. Vist això, endavant els catalans. I els escocesos. I els flamencs. I fins i tot els bascos, si volguessin, que no està clar que vulguin. Aquest és el federalisme que ens convé: un federalisme en el que hi tens veu i vot. Si no som un estat, la nostra representació a Europa és Madrid. És el PSOE que li salva la pell a Vidal-Quadras i és Vidal-Quadras, les dues cares d’una mateixa trampa.

Serem a Europa si sabem negociar des d’ara les condicions i  els reconeixements. Mentrestant, la por es combat amb informació. Es clar que, perquè la informació funcioni com a vacuna, calen dues coses: el missatge i també el receptor. I és en això darrer on tenim, ara mateix, el problema més gros, perquè parlem massa entre convençuts i molt poc allà on la por va fent forat.

Patricia Gabancho

  1. Jo votaré futur. Per això el meu vot és per CIU. Un futur de retallades socials que no rebran pas oposició d’ERC. Jo és que faig cas del dr. de Puigcerdà . Ufff, quin anàl-lisi, sembles una mescla de Tocqueville o Marx. Nacionalisme visqui. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *