ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

HOLLANDE I ELS EGOISMES NACIONALS

El president francès adverteix dels riscos de tornar als egoismes nacionals, als separatismes i la xenofòbia durant els actes del centenari de la Primera Guerra Mundial. Enalteix el model de construcció de la Unió Europea, i adverteix com deia del risc dels separatismes i demanda posicionament amb conflictes com Gaza o Ucraïna.

Cal dir que aquest cap de setmana l’ANC li demanava amb un gran Mural el seu suport a la consulta democràtica catalana. De fet es normal el no posicionament dels Estats amb realitats que encara no son una realitat com la catalana, seria força absurd actuar al contrari i bastant irresponsable, ja que els interessos de cada lloc sempre son la prioritat. Per tant ningú parlarà sobre el tema fins que sigui una realitat o la força del vot doni un actiu a resoldre.

Hollande per altra banda, no pot contraposar els separatismes amb la bona salut de la Unió Europea, ni posar la paraula riscos al costat d’aquest fenomen i també de la xenofòbia. Un democrata i un defensor d’aquest espai teoricament de defensa de l’estat del benestar i la salut democràtica al món te que acceptar perfectament que democràticament els estats es puguin modificar com a passat al llarg de la història i demostrar que precisament la democràcia es això. El dret a decidir d’una nació a través de la seva societat.

Res més lluny de la xenofòbia, la violència o la guerra com era el cas de la commemoració. No es pot defensar en un espai viu de persones l’immobilisme retallant els drets de les persones. Si tant positiu son les unions, podria demanar la unificació amb Alemanya per exemple, i no crec que ho faci, mantindrà el seu espai dins el conjunt d’Estats, i per tant aquest dret no el pot negar a ningú.

Estic d’acord amb les posicions sempre tebies de la Unió que no ajuden a resoldre cap conflicte i donen una imatge de debilitat europea alarmant, per altra banda defensar la democràcia de tots els europeus, inclosos els catalans hauria de ser una prioritat inviolable que ningú amb mentalitats colonials d’altres segles pot escanyar.

En definitiva, no ser egoista es això, deixar els demes que puguin arribar, all on tu mateix has arribat i no et planteges renunciar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *