ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

IRRESPONSABILITATS

LLegim en un article aquest cap de setmana a La Vanguardia una entrevista a Oriol Junqueras i entre d’altres coses diu que seria una irresponsabilitat renunciar al diàleg i marca clares diferències amb el President Puigdemont.

Ens diu que avalar els Pressupostos espanyols, era més còmode votar que no, però era una irresponsabilitat. Ells no renunciaran a negociar amb l’Estat saben que no donarà fruits immediatament, però no fer-ho seria irresponsable. Sobre el pressupost i en contraposició al pactisme màgic que ens deia el President a l’exili, que no era bo cedir capacitat de negociació a Cs i renuncia a milers de milions d’euros. Renunciar a recursos en aquest context es estar allunyat del patiment de la gent i parla que la ciutadania no ho hagués entés. No volen escollir entre eix social i nacional ja que així no es podrà avançar.

Efectivament, trobo un discurs plenament amb mentalitat autonomista i en aquest context tindrien sentit algunes de les afirmacions que ens fa el Vicepresident legitim, però el seu problema es que no hem estat 10 anys lluitant fins el Referèndum, defensant les urnes, els vots amb els nostres cossos per tornar 10 anys enrere com si res hagués passat. Seria com haver construit un edifici gairebé en la seva totalitat, faltant nomes els detalls i ara tornar a parlar dels fonaments. En un context general evidentment el diàleg mai s’ha d’oblidar, però parlem d’una Dictadura com l’espanyola que ha utilitzat la violència i la repressió des de tots els àmbits per apagar la revolta democràtica catalana, de quin diàleg parlem llavors.

Avalar els pressupostos en un context autonòmic i el peix al cove com a objectiu seria entenedor. En aquest nou context donar suport qui et te injustament a la presó amb un judici farsa i col·laborant activament amb el cop d’Estat del 155 i la repressió antidemocràtica, si que es una irresponsabilitat i una falta de respecte a la ciutadania la que pateix més i la que no tant, ja que finalment amb pacte o sense els diners que arribin a Catalunya seran els mateixos com ha passat sempre, i això son fets.

Deixar via a lliure a Ciudadanos també està emmarcat en el marc mental espanyol, cosa que no ens hauria de preocupar un cop decidits a trencar aquests sistema, el que demostra que des del marc mental espanyol no hi haurà independència possible. Per últim, Catalunya nomes arribarà a culminar la República a la que van renunciar tots plegats a fer efectiva, des de la unitat i deixant ideològies a banda, també son fets.

Per tant si parlem d’irreponsabilitats, aquestes clarament demostren que cal parlar des del context de República Catalana si es vol fer efectiva, i no des de l’Estat espanyol, deixant clar que els presos polítics no son lideratges vàlids per aquest fet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *