ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

JA TENIM PRESIDENT

General

Finalment i com es preveía, Artur Mas ha estat escollit el President de la legislatura més important dels últims 300 anys de Catalunya, i on el referéndum per decidir el nostre futur es l’eix central. Cal dir que les intervencions populars i de Ciudadanos han mostrat aquest carácter agre i de poc respecte a la democràcia que caracteritza a aquests partits amb les amenaces com a lema. També cal destacar el trist paper del PSC, i la seva anunciada abstenció amb tot allò que sigui el dret a decidir, no deixa de ser curiós, el bon inici de les CUP amb un discurs ben argumentat, i l’encaparrament de Joan Herrera amb les retallades que sembla no vol veure van molt lligades amb la consulta. Comença una  legislatura apassionant.

Les paraules del president no podien ser més aclaridores, “aspirem a ser un país normal, i així ho explicarem a Europa i al món”, i apel·lant a la responsabilitat del moment a tots els diputats, alhora anuncia una cimera abans dels pressupostos per marcar els límits a no traspassar de l’estat del benestar, cosa que ja es una ma estesa a tots els grups. Per part del PSOE-C, en Pere Navarro, i per sorpresa amb el tema central com es el dret a decidir, ens diu que els dos partits que han acordat el govern l’han fet seu i per això vol marcar distancies i s’abstindrà en totes les votacions, i demana que sigui president de tots els catalans, i posi prioritat a la crisi per davant del tema nacional, i demana una proposta de reforma de la Constitució de caire federal. Per la seva part Camacho pels Populars, ha instat Mas a rectificar i abandonar la idea de la consulta, ja que vol trair la Constitució i l’Estatut, amenaçant que no es farà. Mentrestant Herrera ha insistit amb tots els problemes de les retallades, i la CUP ha estes la ma pel dret a l’autodeterminació, però no comparteix la política económica amb un inici brillant en el Parlament.

Realment, tot ha sortit segons el previst i amb les paraules adequades a un moment tant transcendent com el que vivim i el que hem de viure, i com diu el President ho volem fer amb normalitat. Les intervencions d’avui, voldria destacar en Navarro que sembla visqui en un altre planeta ja que en el tema clau de la legislatura, ni fu ni fa, no es vol mullar, i anuncia abstenció, que vol dir que no els importa o que no volen o no poden assumir la responsabilitat de definir-se, parla d’apropiament del dret a decidir, quan s’ha dit per activa i per passiva que es vol obrir el pacte a tothom que hi vulgui entrar, i tot per no quedar aïllat amb els ultra nacionalistes espanyols del Parlament. El president ho es de tots els catalans i ho es perquè la majoria social i parlamentaria esta pel dret a decidir, recordó dos terços, això es democràcia, i per rematar la desorientació insisteix amb una reforma constitucional federal que no vol gairebé ningú a l’Estat espanyol, i es ciència ficció. Sanchez Camacho ha mostrat el seu carácter antidemocràtic, instant a retirar la proposta de consulta, ja que diu que ens divideix, quan es al contrari, ens uneix entorn a un projecte comú i posa la llei sagrada española per davant de la voluntat popular, afegint que no es vol sentir estrangera a Catalunya, en tot cas aixó dependrà d’ella i de ningú més, no faci pagar aquest tema als demes. Herrera hauria de veure que la qüestió social i nacional van lligades, i que si amb prou feines es poden pagar les nòmines dels funcionaris, dòcilment es poden fer polítiques econòmiques per ajudar als que més ho necessiten. Per la seva part en David Fernandez per la CUP ha separat les dues coses i ha mostrat que ha entrat amb bon peu a l’hemicicle.

En definitiva, un pas més, i ara toca fer govern, i a la primera sessió parlamentaria fer la declaració de sobirania del Parlament, molta feina per fer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *