ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

JUGAR AMB EL DOLOR

Amb l’accident aeri encara molt fresc, observem el tractament dels mitjans sobre l’assumpte. Realment jugar amb el dolor o aprofitar per barrejar-lo amb altres temes que res tenen a veure es d’una mesquinesa absoluta. Els tuits que hem vist recentment jugant amb l’origen dels passatgers, alguns d’ells catalans i mostrant tot l’odi que destil·len aquests autèntics malalts sense remei. No representen ningú, i vull creure que el mateix rebuig que poden generar aquí, el generen allà.

Tanmateix el tractament dels mitjans es un altra història, veiem com per exemple l’altre gran afectat,com es Alemanya els seus mitjans escrits no ensenyen fotos de les restes, ni molt menys imatges de familiars i el seu dolor, aquest fet també el podem destacar amb molts mitjans catalans on un crespo negre o el panell amb els vols i el desaparegut sense data d’arribada ha estat escollit per alguns. De totes maneres hi ha portades que fan feredat i que traspassen qualsevol límit de l’ética del periodisme, em refereixo per exemple a la portada de l’ABC amb la imatge d’una dona amb el seu dolor i patiment en primer pla i especificant en el titular la descripció de la imatge. Senzillament repulsiu el tractament i el sensacionalisme amb una imatge sense cap consentiment ni respecte per les persones afectades.

Altra cosa també son paranoies com l’advocada Esperanza Garcia que compara el President Mas amb els tuits abans esmentats. i explica que la distinció de l’origen dels cognoms que les víctimes l’ofen, quan realment el President nomes va dir que pels cognoms no es pot saber la nacionalitat, i en realitat qui va començar a parlar de cognoms espanyols i estrangers va ser el Ministeri espanyol.

Una polèmica surrealista compara l’odi irracional dels tuits amb una realitat com que l’origen dels cognoms no suposa la seva nacionalitat, per exemple Manel Valls podríem dir que es català, però es francès, i fer distincions dins del dolor, com si hi hagués morts de primera i de segona, es un altre prova de la mentalitat retorçada d’aquesta gent que no s’atura per res, ni sota cap circumstància.

En definitiva, respecte, ètica i suport al dolor son les úniques paraules i fets que haurien de servir, encara que malauradament no es el primer cop que ho veiem, els diferents nivells dels estats també es demostren amb aquests fets.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *