ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA BOGERIA I EL REALISME

En el primer apartat trobaríem Miguel Angel Rodriguez, portaveu d’Aznar a la seva època, i ara tertulià embogit que ha creuat totes les linies vermelles que en un teòric estat de dret es poden fer. Aquest personatge deixa enregistrat “que l’ùnic que li falta a Mas es un afusellament”, coincidint amb el dia de l’aniversari de l’afusellament del President Companys.

No cal dir que Antena 3 en un estat i amb un tarannà democràtic hauria expulsat el subjecte, que no es el primer cop que traspassa tots el límits, i demostra un cop més que quan es tracta d’anar contra Catalunya els nivells de tolerància son totalment diferents, aquesta deu ser l’estimació, o la constatació d’aquella frase que tots els espanyols som iguals davant la llei, suposo que ni amb això Catalunya te comparació amb ningú.

Pel que fa al realisme, i un cop passat el terrabastall dels partits i la nova proposta de 9 N, cal valorar amb serenitat el nou escenari. Aquest passa per intentar recomposar aquesta unitat política que tanta força podia transmetre. Però més enllà d’això, el vertaderament important es que la societat civil segueix portant la veu i el motor de tot el procés, i arriba el moment de passar de la visualització a la culminació del mateix procés, això es vàlid per la societat, però també pels partits.

El nou 9 N, si finalment no es prohibit, i les condicions son adequades dins dels paràmetres que l’Estat ens obliga a bellugar-nos, deixarà en evidència al Govern espanyol faci el que faci,i hauria de ser un clam més per ensenyar al món que el procés es viu i vol ser resolt com nomes es pot fer en una societat democràtica i civilitzada.

Alhora cal ja determinar quan seran les Eleccions convertides en plebiscitàries i on una candidatura conjunta entre societat i partits favorables a la independència sense ambigüitats i amb un únic punt al programa en forma de Declaració al Parlament, han de ser la prova del cotó i la vertadera consulta per finalitzar el procés i posar a prova la maduresa dels partits i de las societat en general. Ara es l’Hora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *