ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA BOGERIA

Avui 26 d’abril i concretament a unes dependències del Parlament Europeu es celebra una conferència del Grup Aliança de Demòcrates i Lliberals per Europa que vincula el desig d’independència a problemes psicològic i psíquics. l’Acte es a iniciativa de Teresa Giménez Barbat, dipudada catalana d’UPyD i porta per títol “Nacioanalismos perpetuos?”. En el mateix el neurocientífic i simpatitzant del mateix partit Adolf Tobeña vol explicar el desplegament d’entusiasme i fervor amb vessant psicològica que queda tapada pels vectors econòmics i polítics.

La difusió ja ens diu que els deliris transitoris poden fer forat en algunes col·lectivitats de manera inexplicable i que necessitarien d’una intervenció psiquiatrica. Per descomptat la vinculació d’aquests fenomensa règims totalitaris també es marca de la casa.

Realment la bogeria del nacionalisme fatxenda i caspós d’aquest partit en fase de desaparició i de mentalitat totalitaria i ultra com la que va ser la seva líder fins fa uns mesos Rosa Diez arriba a límits insospitats. Voler trobar l’explicació del desig de llibertat d’un poble en transtorns de la ment es tant insultant i cínic com paranoic.

Una falta de respecte a qualsevol proposta democràtica que no lligui amb els objectius de la seva formació. Una falta d’anàlisi total. Mirar a un altre costat o senzillament no poder rebatre els arguments eocnòmics i polítics que hi ha majoritàriament amb conflictes d’aquest tipus, i un menyspreu fins hi tot als sentiments d’un poble i que individualment han de ser absolutament respectats com els de qualsevol altre en sentit contrari.

Definir com a tara mental els desitjos de tota una comunitat legitima, defineix la deriva d’un partit inadaptat i on l’odi irracional, la falta de respecte i el model feixista no son ben rebuts en qualsevol democràcia ni amb qualsevol societat civilitzada.

Faria be la institució europea en desvincular-se d’aquests desproposits per no veure tacada la seva imatge amb personatges i idees com aquestes.

  1. Vostè escriu:

    “Definir com a tara mental els desitjos de tota una comunitat legitima, defineix la deriva d’un partit inadaptat i on l’odi irracional, la falta de respecte i el model feixista no son ben rebuts en qualsevol democràcia ni amb qualsevol societat civilitzada.”
    Tot i que una majoria molt nombrosa d’una comunitat sigui d’un mateix parer, això no vol dir que la ínfima minoria estigui “equivocada”. Poso com a exemple la “civilitzada” societat alemanya dels anys 20-30, i l’ascens del nazisme; i la bona rebuda que va tenir aquest ascens en molts estrats socials de diferents països dels anomenats “civilitzats”.

    “Faria be la institució europea en desvincular-se d’aquests despropòsits per no veure tacada la seva imatge amb personatges i idees com aquestes.”
    Al Parlament europeu (a qualsevol parlament) crec jo que s’hauria de poder parlar de tot, i des de tots punts de vista. I discutir i argumentar; mai censurar. Vostè, amb tota legitimitat, pot sentir-se ofès pels personatges i les idees que aquests defensen, però honestament no pot demanar -en nom de la llibertat- que se’ls impedeixi la seva exposició. Es posar-se al mateix nivell que les persones d’UPyD quan volen fer callar a segons quines persones per raó del missatge que difonen.
    Millor és que xerrin tot el que han de xerrar, i, a l’hora de les preguntes i dubtes, deixar-los amb les vergonyes a l’aire… O votar a qualsevol altra llista electoral.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *