ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA CAIGUDA DEL DICTADOR

Final esperpèntic per un despropòsit que tard o d’hora podia acabar així. El cavall amb el Dictador decapitat ha caigut i ha recordat aquelles imatges del dictador Saddam Hussein a l’Iraq fa uns quants anys.

Un petit homenatge a les víctimes amb un Estat que no ha superat la Dictadura i segueix protegint als torturadors i amagant una historia on les victímes son oblidades i fins hi tot posades al bàndol de la culpabilitat. Tanmateix l’Exposició posada com excusa s’ha demostrat insuficient per validar una barbaritat com aquesta. El lloc te una simbologia que evidentment i nomes per sensibilitat havia de persuadir l’èquip municipal de treure la pols a aquesta estatua del Dictador interpretada per molta gent com una provocació i una burla intolerable.

El final no es molt educatiu, però dona idea de com moltes vegades la societat va per un costat i els seus representants per uns altres.

El mateix podem dir de d’aixecar la prohibició als toros per Catalunya. El TC ho ha tornat a fer i Fernández Diaz ens diu que es un avís per navegants, ho justifica per la hispanofòbia catalana, obviant el maltracte animal i la ILP presentada per la gent, alhora que acusa d’agradar molt prohibir al Govern català. Tot un despropòsit en la línia que deia abans de no valorar el rumb de la societat i anar en una realitat virtual. La interpretació política interessada es mesquina, ja que la llei per protegir els animals i el civisme pot tenen a veure amb nacionalismes absurds. Per altra banda criticar el prohibir, quan el Govern espanyol dona com a resposta al problema polític català la prohibició o anul·lació via TC de cada llei que aproven els representants del poble de Catalunya, es vertaderament d’un cinisme grandiós.

La historia desmenteix aquestes tàctiques caducades. Els toros son prohibits per voluntat popular i adaptar-se a la idea que un món civilitzat no pot veure la crueltat contra els animals amb total satisfacció per molta barreja cultural que es vulgui prendre i vingui don vingui aquest espectacle macabre. Pel que fa al Dictador, no es pot exhibir un monstre d’aquest tipus davant de tothom amb excuses barates i ferint la memòria de la gent no respectada per l’Estat que tenia l’obligació de reparar-la.

En definitiva una caiguda que es un símbol dels nous temps que vivim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *