ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA CONDEMNA A MORT DE L?AMADEU CASELLAS

General

Amadeu Casellas, es un conegut anarquista que ja des dels 14 anys va protagonitzar diversos atracaments a bancs per repartir els diners entre organitzacions i persones que ho necessitaven, cosa que el va dur a ser anomenat per la premsa “el Robin Hood espanyol”, capturat i condemnat des de fa mes de vint anys, i on porta mes de 95 dies de vaga de fam demanant el tercer Grau, o saber la data de la seva llibertat, cosa que l’estament judicial es incapaç de comunicar, deixant la persona abandonada a la seva sort.

Efectivament, els seus inicis van ser els abans explicats sent detingut per primer cop el 79, sortint el 81, i a causa de la seva reincidència, condemnat el 82 i un altre cop el 85, pena que encara compleix, havent protagonitzat diverses lluites per la millora de condicions dels presos. A l’estiu del 2008 sol·licita el tercer grau per haver esgotat el període màxim d’estada a presó, i davant la negativa judicial, fa mes de 80 dies de vaga de fam, fins escoltar la promesa judicial d’iniciar els tremits legals.  El  20 d’abril del 2009 torna a la vaga de fam, què amb una interrupció continua fins els nostres dies, a causa de la demora en la resolució del seu cas.

 

Ahir, una seixantena d’artistes i entitats socials, presenten un manifest  a la consellera Tura per demanar l’excarceració del pres, per la injustícia en el seu tracte de més de 23 anys de tancament sense cap delicte de sang, i el seu delicat estat de salut.

 

Es un cas més de la deficient justícia en aquest país, de fet ja es va denegar limitar la seva condemna a 20 anys, però el recurs a l’audiència provincial ni tant sols te data d’estudi, mentrestant les conseqüències de la vaga de fam poden ser irreversibles per l’Amadeu, i la seva vida ja corre un gran perill, davant la passivitat judicial que demostra aquesta falta de respecte per la vida humana i molt poca humanitat.

 

Es un sistema obsolet, i que hauria de patir una profunda revisió, ja que casos com els de l’Amadeu no son equiparables a assassins amb delictes de sang, però sembla ser que anar contra les regles del sistema, es un delicte molt més greu que la pèrdua de vides humanes, i la justícia sembla acarnissar-se amb casos com aquest, sense cap tipus de remordiment, i cura per la vida de les persones.

 

En una teòrica democràcia no poden passar aquestes coses, i en un estat, la justícia, i el seu sistema, es un dels seus pilars bàsics per la societat, i que aquí malauradament fa aigües per tot arreu.

 

Desitjo una rapida solució pel cas, i una mica més de respecte per la vida humana i la responsabilitat en el tema.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *