ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA CULTURA DE LA POR O EL SENTIT COMÚ

General
El CATN ens treu un nou informe amb un dels temes més recurrents per tots aquells que no tant sols ens volen convèncer del no, totalment legítim, sinó de que no tenim dret a votar. Aquest tema es la Unió Europea, que ha passat d’una possible exclussió, a una exclussió segura, i últimament aquell famós “que vagarem per l’espai pels segles dels segles”. Tot amb la cultura de la por, i sense arguments sòlids, més enllà de donar les coses per fetes a base de repetir una mentida mil i un cops fins que es confon amb una certesa. La realitat analitzada es ben diferent de com la voldrien.

Efectivament, el Consell Assessor de la Transició Nacional ens diu que hi pot haver quatre opcions reals: Seguir a la Unió Europea, Sortir per tornar entrar ràpidament, Sortir per seguir el procés ordinari i posar-nos a la cua de les entrades o la exclussió. De fet les dues últimes les veuen molt poc probables, i les dues primeres son les que tenen més números, bàsicament per motius polítics i econòmics, més que qüestions jurídiques.

El veto d’Espanya podria ser un escull, però curiosament aquest portaria inclòs el nostre reconeixement com Estat, si no ens reconeixen un cop guanyat el referèndum i ens consideren una part seva, lògicament no ens poden vetar, no tindria sentit. Per altra banda la Unió sempre ha trobat solucions als nous problemes, com per exemple la Unió Alemanya que va ser resolta ràpidament, o la Declaració Unilateral de Kosovo per exemple. Ara amb Escòcia i Catalunya uns nous casos que no tenen jurídicament cap precedent per tant, parlar d’exclussió sense més es una gran bajanada que nomes s’entén des de la cultura de la por.

Les dues primeres opcions, i al no haver resposta jurídica, la política i sobretot l’econòmia son decisives, i aquestes ens son favorables com a contribuent net a aquesta Unió que ningú rebutjarà, com tampoc s’entendria que la Unió permetés entrar Estats que han aconseguit la independència per la via de la sang, i rebutges la via pacífica de les urnes, i la democràcia en tots els sentits. Per tant, una i l’altra ens fan favor.

En definitiva, una nova empenta que lògicament ha estat rebutjada per Populars, Ciudadanos i socialistes que no els interessa el sentit comú, ni els arguments i si la cultura de la por antidemocràtica i xenòfoba per fer descarrilar un procés que ha de caminar ferm cap a les urnes el 9 de novembre.

  1. ha comptat amb el sentit comú de l’estat originari. Nosaltres no hi hem de confiar ni tampoc extrenyar-nos de la seva poca racionalitat. N’estem massa pendents. Nosaltres, a la nostra! No hem de convèncer ningú que no sigui la comunitat internacional i aquesta només entén de decisió i determinació per part nostra. Les tenim?
    Sinserament, felicitats per la feina que heu fet per muntar l’Asemblea General a Tarragona. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *