ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA DARRERA OPORTUNITAT

Ahir a Madrid es van viure les cares de la moneda agre, poc respectuosa, amb l’engany com a bandera i de menyspreu a les institucions i la ciutadania en general. De fet res que no estiguem acostumats a veure dia si i dia també.

La proposta de Carme Forcadell com a Presidenta del Parlament va provocar que la portaveu del Govern espanyol opines sobre el tema dient que no esta legitimada per presidir-lo ja que no comparteix les tesis de la majoria dels catalans. Crec que la Sra. Santamaria torna a quedar en evidència i potser algú amb calma li hauria de tornar a explicar que la realitat es la que es, i no la que voldria que sigui. El Parlament te una majoria absoluta de 72 diputats a favor de la independència, 52 contraris i 11 sense definir. Aquesta es la realitat, si vol per percentatges 48% a favor 39% en contra i 13% favorables al referèndum sense definir-se. Crec que sobren més xifres. Legitimació total, victòria clara per molt que ho vulgui amagar fent el ridícul a cada compareixença, no hi ha res més trist que no assumir la realitat i insultar amb mentides a la ciutadania. Per altra banda no es ningú per opinar sobre qui ha de ser o no President d’un Parlament, que ja te els seus procediments per escollir-lo, que jo sàpiga ningú ha questionat per exemple el President del Congreso. Es pura i simple democràcia, encara que això per ella potser son paraules majors.

Alhora a l’última sessió de la cambra espanyola de la legislatura es va debatre una moció sobre demanar iniciar les negociacions entre Catalunya i Espanya per la seva independència. Un cop més el famós diàleg que tant expressen va desapareixer i tant PP com PSOE el van negar completament falsejant un cop més els resultats electorals que a ulls de la resta del món son tot un altra cosa. Menció especial per la diputada catalana Popular Dolors Montserrat qualificant Espanya de “nación de libertad” o referent a Catalunya “el nacionalismo nos roba” i afirmant el fracás de l’independentisme.

No hi ha res més trist que fer aquests paperots carregats d’autoodi i mediocritat. Negar el referèndum, no voler escoltar la ciutadania, utilitzar la justícia amb el delicte de posar les urnes i negar el diàleg no lliga massa amb la seva afirmació de terra de llibertat, en tot cas deu ser la seva contra la de la resta, i això es imposició, tot un altra cosa. Ignorar els greuges a Catalunya o voler falsejar uns resultats que estan damunt la taula es simple ignorància i mala fe, i això si que va destil·lar en grans quantitats, tot per evitar la democràcia, i encara algú pot dubtar que el procés es irreversible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *