ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA DEMAGÓGIA DE L’EVOLE

Aquest dissabte vam veure el gran Concert pels Refugiats al Palau Sant Jordi. Cal dir molt ben organitzat amb imatges impactants com el castell fet per les quatre colles principals del país, o actuacions que difícilment podem veure en un altre lloc. També i segurament més important testimonis colpidors d’aquells que fan arribar al cor aquest drama humanitari que estem vivint. Missatges i més missatges per demostrar que com en moltes coses la societat camina per davant dels seus representants i vol fer sentir la seva veu.

A l’apartat dels missatges i en aquest context concret es on molts cops la demagògia fa forat. En Jordi Evole en va ser un clar exemple. Periodista incisiu i demolidor molts cops, ahir com es diu vulgarment es va passar de frenada. Aprofitar per tirar als lleons els càrrecs presents de la Generalitat a la llotja del recinte com Carme Forcadell o Raúl Romeva per exemple es un gest innecessàri i totalment gratuït que no porta enlloc, porta la responsabilitat i el mèrit nomes a la gent per afrontar el drama dels refugiats, posant tota la classe política al mateix sac de la desatenció es fals, demagògic i de molt mal gust, i acusar directament als representants de la Generalitat de posar excuses amb les competències per no afrontar el problema entre d’altres coses es rotundament fals i una manera de fer el joc a l’espanyolisme ranci que per tapar les propies vergonyes atorga responsabilitats a Catalunya saben que no hi poden actuar.

Evole, hauria d’haver explicat que efectivament la Generalitat no te competències sobre el tema, ni sobre fronteres, ni sobre atorgar visats a aquestes persones per poder venir amb els drets reconeguts, ni sobre trasllats dels mateixos a poblacions catalanes amb plenes garanties jurídiques per posar uns exemples. Tot això son eines d’Estat, cosa que per cert reclamem també per poder actuar amb aquest drama humanitari, de fet hi ha una majoria parlamentària que ho te com objectiu, cosa que Evole hauria d’haver esmentat.

Catalunya ha fet un pla d’acollida i ha ofert a l’Estat les places que pot acollir amb totes les garanties, de fet cal desmuntar també aquest lema de Volem acollir, evidentment sí, però hi ha un límit, també cal dir-ho.

Per tot això, crec que no cal caure en aquests discursos que es volen fer seu el relat de tota la societat i dir les coses pels seu nom, però amb tota la realitat per davant. La demagògia pot enfervorir les masses però mai es una solució pels vertaders problemes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *