ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA DEMOCRÀCIA SEMPRE PREVAL

Aquesta frase esmentada pel President en la carta explicant que el 27 S es i serà el nostre referèndum per la independència pels mitjans europeus, defineix molt bé, la força del procés. Un dret a decidir que no cap a la democràcia espanyola, i que havent provat totes les possibilitats per fer la millor opció sense cap resultat, ara toca el pla B, i el món ho ha de saber. Des de l’Estat ja s’encarregaran de desmentir això i intoxicar ajudat per altres d’aquí on amb l’excusa de la ideològia pròpia intentaran disfressar la consulta real que la ciutadania vol exercir. No hi ha dubte que l’últim torpede a la línia de flotació dels nostres drets com a catalans es Podemos, que com diu en Victor Alexandre no es Podem, i que te una missió molt clara, que en cap cas passa per exercir la nostra democràcia.

Podemos, amb P de parany
Víctor Alexandre
El procés català té un valor afegit extraordinari, perquè a poc a poc, sense fer soroll, va llevant les màscares de polítics i de partits. L’ambigüitat ha deixat de ser un aixopluc i ara cal definir-se i dir si s’està a favor de la llibertat de Catalunya o en contra. No hi ha terme mitjà. Aquesta evolució dels fets, que és un mèrit de la societat, ha canviat moltes coses, i encara en canviarà moltes més. Fixem-nos com el terme “dret a decidir”, que va ser titllat d’eufemisme de la independència, i, per tant, blasmat per l’espanyolisme, és ara el terme favorit d’algunes de les noves sigles que veurem en llistes electorals. Un exemple és Podemos, formació d’arrel madrilenya i hispanocèntrica. Podemos és al•lèrgica a unes eleccions plebiscitàries catalanes perquè sap que la desemmascaren, que l’obliguen a definir-se i que la retraten com a força nacionalista espanyola. Ja he comentat sovint l’esperit supremacista espanyol que implica el terme/atzagaiada “nació de nacions”.

Al final som davant d’un nou parany espanyol –que compta, com sempre, amb la bona fe d’alguns catalans– per tal d’avortar el procés català. Podemos es presenta com el gran canvi, però no fa altra cosa que repetir el mateix discurs de Duran i Lleida: “La nostra formació aplega moltes sensibilitats; tenim gent independentista i gent que no n’és”. I, és clar, com que té “moltes sensibilitats”, opta per la indefinició tot refermant, així, l’hegemonia nacional espanyola. I és que, al capdavall, un programa electoral que no està a favor de la independència de Catalunya és un programa que està en contra de la seva llibertat. S’entén, doncs, que Podemos blasmi la CUP.

El parany, observem-ho, rau en el fet de dir, com fa la hispanocèntrica secretària general Gemma Ubasart, que accepten el dret de decidir, però només si s’expressa via referèndum pactat amb Espanya (!). Res de plebiscitàries, malgrat que sigui l’única escletxa que permet l’Estat espanyol. I encara menys una acció conseqüent en cas de majoria independentista. Hi ha persones, com la senyora Ubasart, que no saben travessar un carrer sense demanar permís a Espanya. La trampa de Podemos, com dic, consisteix a restar vots als partits independentistes amb la falsa promesa de permetre un referèndum a Catalunya si guanyen les eleccions a Espanya. Saben que si perden no hauran de complir la promesa, i que si guanyen podran adduir que els manquen escons per complir-la. I si un català els ho retreu, ja tenen la resposta a punt: espereu-vos a la propera legislatura, a veure si tenim més vots. I si no, a l’altra, o a l’altra, o a l’altra… Ho han dit ben clar, en resumir el seu programa electoral: “promourem l’odi contra el president de Catalunya”.

Parem atenció en el que deia la sucursal catalana de Podemos, molt amiga de Ciudadanos, el 28 de desembre de 2014:
• “Dues terceres parts dels catalans ens sentim espanyols [atenció a la primera persona del plural]. No existeix cap dret que permeti que Catalunya se separi d’Espanya amb les fronteres que hi ha des del primer terç del segle XIX. ‘Dret a decidir’ són unes paraules posades juntes que no tenen cap concepte ni teoria política al darrere; en la legislació internacional no existeix”.

Aquesta és la formació que tot d’una, per art d’encanteri, ha decidit utilitzar el dret de decidir com a esquer per tal que els catalans piquem l’ham, votem les seves sigles i abandonem els partits independentistes. I després, tal dia farà un any. La FAES no ho hauria fet millor. Podemos –i remarco Podemos, perquè la catalanització del mot, Podemos/Podem, forma part del mateix parany que Ciudadanos/Ciutadans– és la taula de salvació del nacionalisme espanyol per salvar Espanya de la pèrfides ànsies de llibertat de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *