ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA DEPENDÈNCIA TE UN PREU MOLT ALT

General

A l’últim rànquing elaborat a Brussel·les, revela que si Catalunya fos un estat seria el setè més ric de la Unió Europea, i perd posicions precisament per la seva actual dependència, si ho comparem amb regions, superaríem en un 21% la mitjana comunitària, i seriem superats per bascs, madrilenys i navarresos. Precisament la rebaixa imposada dels bitllets de rodalies i regionals en un 5% torna a enfrontar els partits, i la demagògia espanyola, amb un partit com Ciudadanos demanant al president espanyol que recorri davant el TC la proposició de Llei de Declaració d’independència, presentada per Solidaritat, i aprovada per la Mesa del Parlament pel seu debat, en un altra acció que recorda els tics dictatorials d’aquest partit.

Nomes Luxemburg, Holanda, Irlanda, Àustria, Dinamarca i Suècia superarien Catalunya estat, en poder de compra i riquesa, i superaria estats com Finlàndia, Alemanya o Gran Bretanya, Espanya ocuparia l’onzena posició, i amb moltes comunitats 25 anys desprès del seu ingrés a la Unió Europea per sota de la mitjana encapçalada per Extremadura amb un -27%. El territori català ha anat perdent posicions, concretament més de 2 punts respecte l’any anterior, i els estats de l’Est van retallant distàncies. Analitzant ciutats, regions i estats, Catalunya es lluny del top ten, amb una Londres encapçalant la classificació. Lluny de treure el cap en aquestes classificacions les nostres misèries habituals ens donen casos com el coordinador dels inútils diputats socialistes a Madrid, trobant  inadmissible que el govern català no es plantegi aplicar la rebaixa del 5% de preu als bitllets de tren, cosa que perjudica els treballadors catalans, acusant de treballar nomes per una minoria al govern, per la seva part aquest diu que es una gran improvisació que amb l’excusa de reduir la contaminació atmosfèrica es promocioni d’aquesta manera el transport públic, i diu que s’ho pensaran, ja que es poden quedar sense diners per invertir en aquest terreny, i recorda que les aportacions de l’Estat hagin baixat més d’un 22%, cosa que ha fet que augmenti l’aportació de la Generalitat. Per últim Rivera llença l’amenaça de portar aquesta iniciativa al TC, i demana al president espanyol aturar-la per sentit comú. Recordo que si la proposició triomfes es començaria el procés per declarar la independència, es negociaria amb la comunitat internacional, i finalment es votaria en el Parlament.

 

Realment, renunciar a poder ser un estat capdavanter en producció de riquesa dins la Unió Europea com reflecteix l’estudi, per ser una simple regió espoliada sense cap futur, que doni peu a l’optimisme pels nostres interessos, es bastant trist, veiem per altra banda, com per aquells que el seu món s’acaba a les quatre parets de l’estat espanyol, i deixant  apart el País Basc i Navarra pel seu concert econòmic, Madrid ja supera Catalunya, i per altra banda el nostre escanyament econòmic no serveix 30 anys desprès perquè una sèrie de territoris espanyols amb Extremadura com exemple més greu, no aixequin el cap encara en el context europeu, i estiguin lluny de la mitjana europea. Hauria de fer reflexionar de que els nostres diners son llençats directament a les escombraries, i el que es pitjor ens fan perdre posicions, que com mes duri la dependència, més forta serà la caiguda, es un gran forat a la butxaca on els nostres recursos cauen sense remei en aquest forat negre anomenat  Espanya, i on Madrid es el centre on es concentren els esforços, i la visió radial de l’Estat sense cap criteri econòmic o de sentit comú. Precisament els socialistes, i la seva política anticatalana, troben inadmissible la no rebaixa de les tarifes de trens, quan saben perfectament que amb la nostra situació perdre ingressos acabarà repercutint en el nostres serveis, i per afegit al nostre estat del benestar, i més quan amb el seu cinisme habitual, saben dels incompliments amb inversions del govern estatal, que porten a haver d’abocar més recursos que teòricament no caldria, ells incompleixen, i a més acusen als que esperen rebre els que es correspon d’incompliments, es la xenofòbia espanyola com la que gasta Ciudadanos, i les seves greus mancances democràtiques, una cosa es tenir una opinió negativa sobre un tema que s’ha de defensar on toca, o sigui la cambra de representants, i l’altra es voler evitar parlar d’un tema simplement perquè no volen sentir-ne a parlar. Sota la capa de modernitat, i democràcia, s’amaga aquest partit que no respecta les més elementals normes democràtiques, i que gracies a la democràcia espanyola de fireta pot visualitzar el seu racisme als quatre vents.

 

El Parlament te la paraula, i la dignitat exigeix prendre la bona direcció, malauradament no sembla que estiguin disposats a canviar el nostre destí.

  1. Normalment, els patriotes catalans i els seus políticis independents , quan parlen de la urgència de una CATALUNYA ESTAT propi ,  quasi sempre ho fan, obviant els criteris de la societat civil , i la que engloba el món financer, els lobbis empresarials i fins i tot, els agents socials i sindicals. Des de la publicació de les balances fiscals , nosaltres els independentistes i els polítics “profesionals”, sembla ha ser que  vam descobrir la xocolata del lloro , i clar , al final el lloro acaba amb la xocolata. El tema, company Albert , és també social , linguistic i de seguretat , i tot plegat, és més complexa que un raonament identitari i de renta per capita. Falta fer molte més pedagogia a la ciutadanìa “no convençuda”, i sobretot , pedagogia senzilla i elemental , ja des de les escoles.
    Una abraçada, -Magí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *