ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA DESOBEDIÈNCIA FINAL

El cas de Badalona es simptomàtic de com està l’Estat espanyol. Una festa nacional que s’ha d’imposar a cop de llei mereixeria una reflexió o un replantejament per part dels organitzadors. Com sempre la força abans que la raó, el menyspreu abans del dialeg i el manar abans que escoltar. Res de nou.

El consistori badaloni ha fet el que ja va dir que faria amb tot el seu dret, igual que prop de 40 consistoris més catalans, i per tant amb la intervenció de Llanos de Luna, recordo diners públics al servei de la no llibertat de la ciutadania i els jutjats totalment polititzats i al servei de l’executiu de torn deixant la separació de poders al calaix, esclar que si això fos separat seria una democràcia, i malauradament cada cop es més allunyat de la realitat.

Com deia, els regidors badalonins nomes podien fer el que van fer i ho han de defensar fins al final, d’altra manera seria una farsa que ens fa més mal que bé. Son gests que donen entendre que les coses han canviat encara que des de Madrid segueixin negant el problema. Com deia el Ministre Margallo avui, amb un nou finançament i respecte a la cultura problema resolt. Encara no ha entés res i fa tard, molt tard. Això si, ens podria reconèixer com a nació cultural o històrica, sense dret a secessió. Cal donar-li les gràcies per aquest privilegi que ens ofereix. Seria com dir-li a un adolescent que pot fer la seva vida, sempre que estudii el que li marquis, treballi del que tu vulguis, visqui on tu vulguis i formi una família que ja tens escollida. Una espècie de presó amb règim obert. Vertaderament esperpèntic i amb la senyal que observem en altres actors, que comencen a veure com Catalunya marxarà sense remei i ells ens tindran una gran part de responsabilitat.

Tanmateix com diu en Pere Cardús avui en el seu article la desobediència final o obediència al Parlament ha de ser nomes una, ben planificada i pensada, i ha de durar un segon escàs, ja que desprès la desobediència ha de canviar de bàndol immediatament, això haurà estat un èxit. Crec visualitzar com PP, Ciudadanos i PSC abandonaran el Parlament quan no vulguin assumir un resultat favorable a la independència en el referèndum, si es produeix, i hem d’estar preparats, ja ha passat en altres llocs, i en aquell moment com deia la desobediència haurà canviat de bàndol.

La obediència als nostres representants, a la democràcia i a la voluntat popular sempre ha de ser un lema a conservar i no ho podem pas oblidar.

  1. https://independeciacatalunya.wordpress.com/
    LOS BOICOT INDEPENDENTISTAS.
    Realizar un boicot al 12-O es el mismo sin sentido que
    boicotear la Diada. O el día de Navidad, o el primero de
    Mayo. Parece que el ideario independentista ahora consiste
    en manosear las celebraciones. De la sanidad, educación y
    dependencia en Catalunya ya hablaremos otro día.
    Mientras tanto el victivismo recurrente, hablando de
    colonianismo y día de la raza, olvidando que esa fecha
    fué instituida por la República Española. El independentismo
    no ha llegado a re-escribir esa parte de la historia de los 300
    años.
    La torpeza, una vez más, de recurrir esto en Badalona, que
    se venía haciendo desde hace años, y a la que no se le había dado
    la mayor importancia, es una muestra más de dar munición sin
    ningún sentido al extremismo independentista.
    El extremismo de derecha y el extremismo independentista nos vá
    a traer una desgracia.
    Y no se debe presionar a trabajadores/as invitándoles a demostrar
    sus simpatías o anti-simpatías hacia las causas que los políticos
    del momento apadrinen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *