ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA DIGNITAT I LA MENTIDA

Amb les declaracions de Mariano Rajoy i Soraya Saenz de Santamaria vam poder veure com allò de jurar la veritat com a testimoni es simplement un formalisme sense cap efecte, van entrar amb contradiccions amb diferents temes relacionats amb aquells dies al voltant de l´1 d’octubre que ens van mostrar la mentida per bandera, cosa que sembla a la Justícia espanyola tant li fa i demostra un cop més la farsa del judici, que si va reaccionar quan Reguant i Baños amb un gest de dignitat van rebutjar respondre al feixisme ultra posat com acusació popular en un fet inimaginable en qualsevol Estat democràtic.

De fet com diu en Jordi Barbeta, aquests testimonis de l’acusació deixen sense efecte moltes de les acusacions de la Fiscalia, cosa que seria evident si no fos per la farsa de la que estem parlant.

I Rajoy exculpa Forn

Jordi Barbeta

Més enllà de les subjectivitats a l’hora de comentar les imatges de violència, la declaració de Mariano Rajoy ha de servir d’argument per exculpar Joaquim Forn de l’acusació que l’imputa haver utilitzat els Mossos per aconseguir objectius polítics. En la seva declaració, Forn va deixar clar que el dispositiu de seguretat és una decisió tècnica que correspon prendre als comandaments policials d’acord amb les instruccions de jutges i fiscals. L’exconseller d’Interior va subratllar que en cap cas va donar instruccions als Mossos de com havien d’actuar. En un moment de la declaració de Mariano Rajoy, l’expresident del govern espanyol ha assegurat que no va participar en la decisió tècnica sobre el desplegament i l’actuació policial del dia del referèndum. Però, a més, ha afegit: “He estat ministre de l’Interior i mai he intervingut en l’organització d’un dispositiu policial”.

Quan va declarar Forn, els acusadors van posar en dubte que el conseller pogués diferenciar entre la seva posició política i la seva actuació com a conseller. Ara, Rajoy ha deixat clara la diferència entre la direcció política d’un ministeri o departament i els criteris tècnics dels comandaments policials. Per si fora poc, Forn va insistir que els Mossos van aplicar les ordres de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que en una interlocutòria pocs dies abans del referèndum va advertir que els cossos i forces de seguretat havien d’adoptar “totes aquelles mesures que impedeixin la consecució del referèndum”, però que ho havien de fer “sense afectar la normal convivència ciutadana”. I aquest va ser el criteri emprat pels Mossos d’Esquadra, tan diferent de l’actuació de les policies espanyoles i molt més eficaç des del punt de vista de l’ordre judicial”.

Soraya Sáenz de Santamaría tampoc ha assumit cap responsabilitat en el dispositiu policial del dia del referèndum i ha intentat avalar les acusacions de la fiscalia centrant-se només en sostenir que hi va haver violència contra la policia i no al revés, ignorant les evidències dels vídeos, fins al punt que l’advocat Xavier Melero ha hagut de recordar que el Codi Penal castiga la manca de veritat del testimoni que està sota jurament també quan amaga fets o dades rellevants.

Lluny de la sala, la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, ha considerat necessari sortir en defensa dels fiscals que intervenen en el judici del procés després de les crítiques rebudes per totes bandes. Segarra ha dit que els fiscals estan actuant de manera “absolutament professional” que “hi ha base” per mantenir l’acusació de rebel•lió i que “es mantindrà durant tot el judici”. La intervenció de la fiscal general ha estat interpretada en mitjans jurídics com un intent d’aixecar els ànims dels fiscals que denota certa sensació de derrota. És el segon cop de mà que reben els fiscals després de la rèplica que va fer el rei Felip VI a les reivindicacions democràtiques dels acusats que quan va dir la setmana passada que “és “inadmissible apel•lar a una suposada democràcia per sobre del dret”. L’actitud del monarca està resultant determinant en l’actuació de la fiscalia, que en el seu escrit d’acusació ja donava a entendre que estava complint ordres del cap de l’Estat.

Pel que fa al desenvolupament estricte del judici, la qüestió de la rebel•lió, delicte pel qual es demanen les condemnes més elevades, continua apareixent molt de passada. Es preveu que els fiscals es reserven per quan declarin els policies espanyols i centren la seva estratègia prioritàriament en buscar la coordinació del Govern amb el Parlament i les entitats de la societat civil per acusar-los de complot o de conspiració. De fet, és el primer que destaca l’escrit d’acusació de la fiscalia posant tots al mateix sac d’una “estratègia basada en l’actuació convergent”. Precisament, Vox s’ha estrenat fent preguntes als testimonis intentant establir la connexió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *