ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA DISBAUXA COM A FORMA DE VIDA

No calia confirmar-ho, però el projecte de l’Estat espanyol te molt a veure amb aquest frau sense rubor, i aquests interessos de les elits econòmiques que han posat aquest Estat en un declivi sense fi. Naturalment això encara és més greu si la festa la paguem en bona part la societat catalana i som espectadors d’aquest festival de despropòsits i de projecte de segles passats que no evoluciona, i el que es pitjor, no en te cap interès.

Un informe de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA) conclou clarament que totes les línies d’alta velocitat espanyola presenten una rendibilitat social i financera negativa. Fins hi tot la línia amb més passatgers entre Barcelona i Madrid recuperarà el 46% dels costos d’inversió, i a llarg termini. La resta de línies ja son dramàtiques, la Madrid a Andalusia un 11% o la Madrid a LLevant un 10%, moltes altres encara son pitjor. Pel que fa a la vessant social el Madrid a Barcelona compensarà el 79% d’aquest cost, i altres línies no arriben al 50%. El resum es que s’han construït sense planificació global entre tots els mitjans, amb trajectes amb avió i tren, que fan absolutament el mateix, i que en cas de no fer la ferroviària res hagués passat.

Son dades demolidores, i que dona entendre com un Estat no evoluciona des de fa més de 3 segles enrere, amb una reduïda concentració de persones que acumulen tota la riquesa i fan i desfan els negocis nets o bruts sense cap mania, i porta a disbarats com l’AVE, on encara de tant en tant el Govern espanyol ho presenta traient pit com un Estat amb el major número de quilòmetres de via, molts més que altres estats molt més poderosos, però evidentment molt més racionals.

El més greu, es que molts empresaris i persones han tret profit monetari d’aquestes infraestructures ruïnoses i seguint el model radial plenament obsolet al món civilitzat. Aquesta disbauxa hauria de promoure consciències i comportar dimissions i actuacions que no es faran. Ja que es el mateix sistema implantat que no ho permet i on els ciutadans espanyols haurien de dir prou un dia o altre. Mentrestant amb aquest espoli fiscal que patim a Catalunya i que no ens permet fer actuacions bàsiques en bona part servei per pagar exemples com aquest.

Això que podria semblar demagògia, evidentment no ho es i hauria de fer caure la cara de vergonya, suposant que aquest adjectiu estigui present. Alguns encara es pregunten perquè volem marxar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *