ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA LLEI I LA DEMOCRÀCIA

Amb les declaracions ahir de Jordi Cuixart i Carme Forcadell van acabar els interrogatoris, i un cop més vam veure com una nova lliçó de democràcia feia miques els falsos arguments de la Fiscalia, per cert d’un baix nivell que fa fredor.

Efectivament, la dignitat dels nostres presos polítics ahir va quedar representada per Cuixart “Jo sóc un pres polític. Després de 500 dies de presó, la meva prioritat ja no és sortir de la presó. La meva prioritat és denunciar l’atac i la vulneració de drets i llibertats”. Tant clar i contundent com digne en aquest Tribunal.

Haver d’explicar que es una butifarrada o els entrepans que van entrar a la Conselleria d’Econòmia el 20 S son les proves que es veu busca el Tribunal, que entre errada i errada va caminant per l’abisme d’un Estat sense separació de poders i un nivell democràtic tant baix que les comparacions turques prenen cos cada dia amb més força.

La Carme va haver de suportar com era interpel·lada sobre acció de Govern i lleis aprovades, com si ell en formes part i alhora explicar pel desconeixement del Tribunal, en que consisteix la presidència d’una cambra Parlamentària. Un desgavell que dia rere dia veiem astorats.

Tornant a la frase de Cuixart, la dignitat que reflecteix es una mostra del tarannà de la persona i un lideratge que encara que no buscat es promocionat per aquesta causa sense solta ni volta.

Al mateix temps veiem com la constància entre emparellar llei i democràcia torna a ser el cavall de batalla i la fal·lacia que escoltem. Com sempre he dit la llei no es democràcia. En primer lloc les Dictadures també tenen lleis, i els règims més terribles també. La democràcia son els drets de la ciutadania que ha de ser la principal protagonista del sistema i ha de poder anul·lar, canviar o desobeir si fa falta lleis injustes per adaptar-les als seus destinataris. La força de la gent ha des ser el protagonista sempre i mai el mateix sistema es pot convertir en una presó pels seus mateixos destinataris com es el cas.

La llei i la democràcia, la clau de volta d’un Estat que ha explotat amb tota la virulència al primer repte, es el que te no haver fet una vertadera transició i si una farsa per perpetuar un règim que no ha canviat pas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *