ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA MANCA D’ARGUMENTS

Trist, molt trist les declaracions de Lluis Rabell (Catalunya si que es pot) en esfera internacional, vinculant violència i independència com espantall i premonició d’un argument sense cap fonament.

Francament, ofen la capacitat intel·lectual de la societat catalana que un dels seus representants escollits democràticament, busqui i no trobi arguments per defensar les seves idees. És legitim que defensi una Catalunya dins Espanya, faltaria més. El que no ho es de cap manera es disfressar això amb referèndums impossibles i màgics, pactes i acords amb aquells que no volen parlar, i barreja de l’eix dreta i esquerra com objectiu nacional. Tanmateix quan es traspassa la línia vermella es quan s’utilitza la por sense fonaments amb tot el cinisme agafant les idees més casposes i antidemocràtiques que hem sentit a personatges sinistres com alguns ministres que coneixem i donar ales a una idea a la força.

No hi ha cap base per la seva vinculació, i ho sap perfectament. No hi ha violència a Catalunya. La societat al carrer pot tenir diferents formes de pensar, nomes faltaria, però no hi ha cap divisió. Actualment una part voldria la independència i segurament es majoritària com ja ha demostrat al carrer i les urnes però espera el seu moment i sempre amb la urna com element definitiu. El dia que la realitat s’imposi no hi ha cap motiu per pensar que l’altre part no ho acceptarà igualment.

En Rabell hauria de saber que els ciutadans mereixen un respecte, i no es la millor forma intentar crear alarma social per combatre una idea. Aquesta no es la seva feina, la seva es sumar amb idees i arguments la seva defensa en tots els terrenys i no escampar mentides compulsives amb tot el cinisme per distorsionar la democràcia en si mateixa i posant colze a colze amb Fernandez Diaz o Margallo per posar dos exemples.

La societat catalana espera dels seus representants maduresa i rigor, com correpon a una societat adulta i amb responsabilitat. Cal clarificar els posicionaments, ja toca, el procés entra a la recta final, i tothom hauria de saber estar a l’alçada que el moment mereix, tant d’un costat com de l’altra.

  1. El sr. Rabell ha dit una gran veritat. L’Estat espanyol mai acceptarà “per les bones” la trencadissa del seu negociat. I utilitzarà -i les utilitza ja ara unes quantes- totes les armes al seu abast, les legals i les il·leGALs. I això comporta violencia, sí o sí, ho digui el sr. Rabell, el sr. Rajoy o el sr. Otegui, per exemple.
    Ah!, que m’oblidava: Algú es creu els l’infortuni dels “accidents” de bicicleta i de rodes de camió? Jo, no.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *