ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA MOCIÓ DEL NO RES

Avui la Mesa del Parlament ha de decidir si es tramita la moció presentada per la CUP que demana a la Cambra reafirmi el seu suport a la declaració independentista anul·lada pel TC espanyol en el seu dia. De fet aqueta ha portar creuament de declaracions entre membres de Junts pel Sí i la pròpia CUP. Homs pregunta si cada setmana hem de votar si estem convençuts i acusa de fer mocions partidistes i discussions ridícules que no ajuden a convençer més gent pel projecte, alhora que marquen distàncies internes i sembla es troben més comodes amb la reivindicació i acusant CDC de traïdoria. Per la seva part la CUP replica rescatant el pressing cup i posant els seus alcaldes i regidors perseguits per l’Audiència Nacional com a prova.

Realment, trobo del tot absurd i decebedor aquests gests de cara a la galeria i en clau interna. Alhora em sento estafat per aquestes errades que no ens porten enlloc. La declaració independentista va ser com l’inici del procés, va ser aprovada per la majoria del Parlament, o sigui els 72 diputats. Posteriorment i com era previsible els tribunals espanyols ho van suspendre, però tal com deia la mateixa declaració això no afectava i el Parlament i el mandat popular era davant de tot. Si això ens ho creiem, o millor dit les nostres forces polítiques ho tenen clar no te cap tipus de sentit tornar reafirmar el que ja tenim aprovat. Es com dir que acceptem l’autoritat del TC i per tant hem de tornar a aprovar la declaració i això no pot ser. La credibilitat es bàsica.

Segurament sobren gests que ara ja no toquen si no son per finalitats internes de partit. Toca fer feina i creure i donar la visibilitat que el procés es segur, creible i decidit. Per altra banda aquestes discussions públiques no ajuden a crear un bon estat d’anim a la societat, i per descomptat donen munició a qui no vol que això vagi endavant.

Per altra banda i aquestes alçades de la pel·licula seguir amb les acusacions a CDC de poc pedigree independentista, quan sabem que ens necessitem tots i es el partit que fins ara ha fet més sacrificis, trencant el partit, amb imputats pel 9N i agafant les regnes de la reivindicació popular amb un canvi total i decidit tenin com a premi la perdúa de suports populars a cada elecció. Crec que no es pot demanar més. Pel que fa al pressing CUP crec que ja forma part del passat i l’objectiu és compartit, clar i per damunt de qualsevol altre consideració. No ho enredem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *