ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA NEBRERA I LA INUTILITAT DEL PARLAMENT

General

La número dos del PP en les èpoques d’en Piqué, Montserrat Negrera, es dona de baixa d’aquest partit, desprès de veure que el seu projecte no es compatible amb la direcció actual dels Populars, alhora que es dona de baixa de parlamentaria, ja què tot hi que els seus plantejaments poden estar molt lluny dels meus ha dit una gran veritat: la costosíssima inutilitat del Parlament, què es una senzilla corretja de transmissió dels partits.

Denuncia que totes les votacions estan fetes abans d’hora, ja que els acords son previs, i cada esco es propietat dels partits, i no deixa espai per la capacitat de fer iniciatives pròpies dels parlamentaris. Ens diu que vol continuar, i que esta molt interessada en el sistema polític, i amb gent interessada a seguir-la, ja que dona a entendre la seva disconformitat amb el funcionament dels partits que veu necessari canviar, ja que no tenen res a veure amb la democràcia.

 

Crec que apart de les discrepàncies ideològiques amb el personatge, la regeneració política en quant a les persones, i sobretot al sistema es fonamental per retornar la il·lusió  i la participació de la població amb la política, i no tenir-la tant allunyada com ara, amb una desafecció que ha superat totes les quotes inimaginables.  Els parlamentaris escollits amb una llista tancada son simples titelles de l’aparell del partit que dicta les ordres, i no dona espai per res més que no sigui obeir-les cegament, per tant el Parlament passa a ser un espai inútil, ja no tant sols en el cas del català per la falta de poder real, sinó perquè les decisions ja venen precuinades dels aparells inamovibles dels partits, i a la cambra tant sols es veu la escenificació.

 

El funcionament intern es el mateix, un nucli tancat que pren les decisions, i fins hi tot els més assemblearis fan passar per l’adreçador les regles del joc a la militància més inquieta, sense poder fer massa cosa. Les llistes van més en funció de cultivar les amistats adequades, què de les vertaderes capacitats per la feina, i així entrem en un cercle tancat sense aturador.

 

Fa anys que es parla de fer una llei electoral, i els partits no estan massa per la feina, ja que tant sols els interessa els guanys o pèrdues electorals que succeiran amb un canvi, i no el nivell de democràcia a assolir, i per tant la misèria crida misèria, i dins aquest cercle tancat, la corrupció troba un àmbit adequat per fer forat, i empastifar-ho tot amb els seus grans tentacles, on els casos corruptes es van multiplicant arreu.

 

Es un dels objectius de Reagrupament, la regeneració amb un sistema electoral similar al que pot haver-hi a Anglaterra amb el diputat del districte, què ha de guanyar-se el vot del seu electorat porta a porta, i on la seva llibertat de vot es mes amplia, i això afavoreix la participació i les idees novadores, així com  la honradesa i la bona feina, ja que al cap de quatre anys serà el moment de tornar al porta a porta a donar explicacions de la gestió realitzada.

 

Pocs en aquest país superarien aquest gran test amb llistes totalment obertes, ja que molts fa molts anys que viuen de la política, i no se’ls coneix més ofici ni benefici que seguir al peu de la lletra les ordres de la cúpula interna per seguir a primera línia.  

 

Se’ns dubte en un estat propi, el sistema es te que modernitzar, i acostar-nos a aquestes democràcies consolidades i modernes, què afavoreixen la transparència i la participació.

  1. Albert, com bé escrius, observes unes certes similituds… amb RCat quant al discurs regenerador. La Nebrera ha fet el marqueting del su llibre i sobretot de la seva figura molt bé, i ara sortirà i es vendrà com una màrtir víctima del sistema… quan ella ha volgut entrar i viure del sistema i a la seva edat, suposo que ja sabia o ja sabien el que feien. Crec que hi ha molt d’ego superlatiu, després de competir i no guanyar al partit. Curiosament, també, Nebrera i Carretero van perdre llurs congressos.

    La regeneració sembla la xocolata del lloro dels nous discursos polítics, com segurament també ho ha estat en algun moment l’ecologia. I és un problema de fons, i és un problema que tampoc a Anglaterra o a “democràcies consolidades i modernes” tenen resolt. O coneixes bons exemples d’aquestes democràcies consolidades i modernes?

    Salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *