ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA PARAULA DE LA GENT

La frase “O comencem a acabar el procés o acabarà amb nosaltres”, pronunciada per Jordi Sanchez aquest cap de setmana és tota una declaració d’intencions, a la que em sumo des d’aquí. Aquest proper mes amb la Diada que nomes es responsabilitat nostra que sigui un nou éxit i un desig expressat al món un cop més, i posteriorment la moció de confiança al Parlament, que no dubto serà posítiva i on espero el full de ruta inclogui ja el Referèndum acordat o no per validar el procés, ni més ni menys que el que ha passat al món en altres processos semblants.

Segurament abans que tot això el TC podria prendre una decisió definitiva depenent de les respostes demanades a la Presidenta del Parlament Carme Forcadell i aquí els tempos podrien accelerar de manera ràpida i sense fre. l’Estat amb aquests requeriments ha entrat en un carreró sense sortida. Si la resposta es acatar i demanar perdó per donar veu als nostres representants i els debats pertinents, anirem enrere i de pas farem un flac favor a la democràcia. Ara bé, si la resposta es mantenir-se ferm i des del gran Tribunal no hi ha resposta o es molt lleu, l’Estat haurà quedat en ridícul i donat via lliure a desfer-se de la por i abraçar el camí engegat. Si per el contrari pren el camí de la testosterona,o sigui la inhabilitació, i aquesta no es seguida per la institució catalana, com diu en Vicent Partal, ja serà una mena d’independència de facto, que amb els diputats compromesos i acceptant totes les conseqüències els donarà cada cop més força per encarar la recta final amb un Estat espanyola afeblit als ull de tothom i sense resposta.

No comparteixo aquestes mobilitzacions ciutadanes quan hi hagi la resposta del TC. Ara toca als nostres representants fer la seva funció. La maduració del procés es això. La recta final amb una validació democràtica pactada o no la pot entendre tot el món i amb més o menys fervor serà reconeguda. No serem els primers, ni els últims, la pilota està al nostre terrat i l’oportunitat es a la cantonada.

El proper mes de juny els 18 mesos hauran acabat i un Estat que vol ser seriós, quina millor manera de començar que posar la decisió més transcendental de la seva història en mans dels ciutadans en forma de vot. Crec que cap pot ser millor, ja no ens valdran coaccions en forma de no anar a votar o cants de sirena interessats en forma de referèndums que van mutant depenent dels resultats electorals.

La gent haurà començat aquesta revolució i la gent l’ha de finiquitar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *