ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA POLICIA DEMOCRÀTICA

El cas de l’inspector en cap dels ARRO (la intervenció ràpida de la policia catalana), Jordi Arasa i la seva condemna a més de 2 anys de presó per la seva actuació en el desallotjament a Plaça Catalunya del 15 M amb una violència fora de tota lògica fa pensar amb alló que definim com a policia democràtica.

De fet casos com aquest fan que es desvirtui el paper de les forces policials en una democràcia. Son funcionaris que estan al servei de la gent, en aquest cas de la seva seguretat, com ho poden ser els bombers o els sanitaris en els seus respectius àmbits per posar dos exemples. Sembla que això es una idea romàntica que ja no es recorda i alguns individus que la formen evidentment no tenen les condicions psicològiques per exercir la seva funció com es el cas, nomes cal veure la violència utilitzada contra la població indefensa i que ningú amb totes les seves capacitats s’atreviria a exercir per molt que el seu entrenament, les armes i la mateixa placa pugui donar una sensació de poder que en cap cas hauria de permetre que tingues mes drets que la resta de la societat.

Casos com aquests malauradament els hem vist en altres actuacions amb violència gratuita contra la població totalment menyspreable i que deixen els servidors públics amb elements de control de la població al preu que sigui.

La policia per les seves característiques estem dacord que es troba en situacions complicades que no justifiquen aquesta violència desmesurada sense fre i cal una revisió i depurar responsabilitats. La gent te tot el dret a manifestar-se i reclamar drets i llibertats que ara pot ser que no estiguin reconeguts. La força coercitiva sense control dona bona idea de com funciona el sistema on com he dit sempre la societat hauria de ser el centre i no ho es. Els seus poders no la serveixen però si que la volen controlar, sigui l’executiu, el judicial, el legislatiu o les forces d’ordre,i aqui el sistema queda viciat per sempre.

Una polícia democràtica ha de ser al costat del poble i no davant. Tenim un clar exemple amb les forces policials espanyoles el dia 1 d’octubre del 2017 per veure que les seves agressions han quedat impunes i fins hi tot premiades amb condecoracions.

Es tot un cas del que mai pot ser una policia democràtica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *