ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA RESPOSTA

El requeriment del Govern espanyol amb la coacció i l’agressivitat per bandera ha estar respost de manera serena i civilitzada pel President Puigdemont. Una invitació reiterada al diàleg que ens ha de donar els rèdits allunyats segurament de l’èpica que alguns esperen però encaminats a l’efectivitat que tots esperem.

En el context on ens trobem, tenim les cartes guanyadores i la democràcia al nostre costat. Dos elements que no es poden menysprear i que son els nostres valors i elements fonamentals per arribar a bon port.

La coherència en seria un altre. Fer una declaració d’independència i atenent les reclamacions internacionals deixar-la en suspens per donar una oportunitat a la negociació a pesar de la violència de l’altre costat es una victòria. Ara evidentment havia de seguir la mateixa línia, evidentment amb la petició de reunió amb Rajoy i la suspensió de la repressió de tot tipus que estem rebent, de fet la gran amenaça del 155 ja estem patint amb la repressió policial i judicial i les finances intervingudes, no seria una novetat.

En canvi el Govern espanyol amb la col·laboració d’un PSOE amb la mateixa línia i uns Ciudadanos creats i pensats per fomentar l’odi a Catalunya viu en una gabia on no sap com sortir victima de les seves accions i paraules. Si responen com fins ara els fets es poden precipitar amb la maxima legitimitat catalana, si accepten mediacions i negociació, de facto ens reconeixeran com a subjecte polític i podem intentar arribar acords per la separació o com a mal menor un referèndum acordat per totes les parts.

Catalunya domina el tempo del procés i marca les reaccions d’un rival que fora de la força es incapaç de comportar-se i actuar com un estat democràtic i serios de l’Europa occidental.

De fet la perdua de papers es tant important que hem vist les últimes hores com l’educació ha sortit damunt la taula amb frases tant greus com que en les nostres escoles s’ensenya l’odi a Espanya, o la desaparició del castellà en les mateixes. La irresponsabilitat es màxima per ser mentida, per incentivar un relat paralel que no coincideix amb la realitat i per la demostració que es pot fer amb la mateixa. Odi per crear odi, aquesta es la seva proposta.

Davant això, serenor i confiança per arribar al final amb les millors condicions i preservant la unitat com un tresor. La independència l’assolirem amb el cap i no amb el cor.

Aquesta es la resposta.

  1. La resposta és tan clara com la realitat: “El Parlament català no ha fet cap declaració d’independència, per la qual cosa tampoc ha fet cap suspensió a una declaració d’independència del tot inexistent”.
    Aquesta resposta ens agradarà menys o més, però és l’única que honestament té en compte la realitat dels fets objectius.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *