ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA SOLITUD DE ZAPATERO

General

El President espanyol s’ha quedat sol, fruit de les seves mentides i incompliments els socis han anat fugint, i la seva estabilitat ha quedat tocada, si be es cert què en assumptes d’estat sempre tindrà el suport del PP com en la votació per  impedir l’ús del català al Congrés, i així mantenir la llengua única de l’imperi salvada.

Efectivament l’últim nàufrag nacionalista que s’aferrava a l’illot socialista, el PNB, desprès de veure’s fora del govern pel futur pacte PSE-PP no ha tingut altre remei que retirar el suport molt al seu pesar, i sembla que els cants de sirena a Esquerra també han estat infructuosos, ja què per un cop sembla el líder republicà ha mantingut la dignitat, recordant que hi ha un estatut que s’ha de complir sinó no hi ha res què parlar.

 

Pel que fa a CIU de moment sembla no es vol suïcidar políticament amb un acord, tot hi que suposo que persones com en Duran ho veurien amb bons ulls, però la mesquinesa ha de tenir un límit què amb declaracions com les de Felip Puig que ha proposat acceptar els diners d’en Solbes a compte, i seguir negociant amb un altre govern a la Generalitat, es demostra què no te límits, i que sembla que aquest senyor més enllà de les seves ànsies de poder no ha entès res, ja què el peix al cove s’ha acabat, i ara el què demanem es la canya i un mar on pescar lliurement, i no els pedaços que ens han portat fins la situació actual.

 

D’altra banda la retirada de tropes espanyoles de Kosovo, amb l’explicació de que l’Estat no reconeix aquest nou estat que unilateralment va proclamar la independència, i que per tant  no te raó de ser, ha provocat l’enuig de l’OTAN i de Estats Units què no dona crèdit a aquesta acció.

 

Realment la unilateralitat de que ens parla el president espanyol, es la d’un parlament escollit democràticament pel poble, i què per una gran majoria va votar afirmativament a la seva emancipació de Sèrbia, això encara que li sigui difícil de comprendre, se’n diu democràcia, i el seu no reconeixement totalment minoritari a Europa es verdaderament patètic, i un intent d’amagar les seves pròpies vergonyes de retallada de llibertats interiors en el cas català, i on ara ja podem dir què no tindrem el seu reconeixement el dia que creem el nostre estat propi, i què si envien forces de l’OTAN per calmar els deliris dels nostres serbis particulars, o sigui Espanya, les seves tropes no hi col·laboraran, cosa lògica d’altra banda.  

 

Francament que una vegada completat el procés, l’estat espanyol no ens doni el seu aval, es un fet poc preocupant ja que el reconeixement ens ha de venir dels estats europeus realment democràtics, i sobretot de la Unió Europea i Estats Units, i no de països amb nivells tant baixos de democràcia.

 

Ara el que cal es no signar aquest acord de finançament, i quedar al marge d’aquest gran engany que ens volen vendre des de Madrid, i provocar tantes contradiccions en el PSOE-C què provoqui la seva davallada, i alhora l’enfortiment i convenciment en els programes electorals de CIU i ERC del dret a l’Estat propi com a única sortida viable pel país, i abandonar qualsevol ambigüitat i temptació de pactes que no condueixen a res.

 

Ara es el moment, ho tenim a tocar, i les condicions cada cop son millors, se’ns dubte si volem tots el somni per força s’ha de convertir amb realitat, i en gran part ho haurem d’agrair a Zapatero.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *