ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA UNITAT D’ESPANYA

Es molt significatiu que el Congreso espanyol presenti dues mocions a bombo i plateret per defensar la unitat d’Espanya. Ens imaginem el Parlament anglés per exemple amb mocions d’aquest tipus. Senzillament no per esperpèntiques i poc democràtiques tant per les formes, com pel contingut, com pels resultats.

La veritat es que una era de Ciudadanos amb el suport del PSOE i un altra de Populars amb suport de Ciudadanos. De fets socialistes i populars han pactat abstenir-se en la que no era seva per tirar endavant i visualitzar els pactes per formar Govern que son en marxa. Les dues estableixen el compromís amb la unitat espanyola i la seva oposició contra el referèndum català. La resta de forces han votat contrariament i descaca el vot dels parlamentaris catalans. Concretament 29 en contra 18 a favor. Una dada que a l’Estat passa irrellevant i qualsevol persona posaria com a capçalera.

El tarannà de l’Estat res te a veure amb una democràcia normal. No hi ha dubte que aquesta obsessió malaltissa amb el tema nacional i una visió casposa i retrograda del mateix no es de rebut i fa mal a la vista aquí i a nivell internacional. O sigui per damunt de la voluntat ciutadana i sense dret a opinar, per imposició sense discussió unitat per sempre. Em poden dir la diferència amb el lema feixista “Una grande y libre”. Jo crec que es cap. La segona part ja es de traca una democràcia que mostra la seva oposició contra la consulta ciutadana per resoldre un problema. Es a dir al·lergia a les urnes, i desprès es volen dir democrates.

Com a segona conclusió, es que parlant del tema català , qualsevol persona preguntaria que en diuen concretament els representants del territori. A nivell de ciutadania, ja sabem que un 80% vol un referèndum, però a nivell de representants a l’Estat, un 62% també mostra el seu vot favorable. No els diu res això. Ho consideren una dada irrellevant, ni que fos el 100%. A ulls del món, segur que aquesta dada no passa desapercebuda. De fet es la més important, però clar els principals protagonistes son desats al calaix en benefici de la resta. Com podeu veure tot molt democràtic.

En definitiva, i amb aquesta manera de fer, poca cosa queda per parlar, sinó és el repartiment de bens i una separació el més civilitzada possible. La seva democràcia no es la nostra, senzillament perquè la seva no ho es.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *