ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA UNITAT I LA DESOBEDIÈNCIA

El procès ja posa la directa per la recta final cap a la Consulta, la societat cívil va exhibir una unitat d’acció envejable i ferma per posar un nou impuls al mateix. Ara es demana aquest mateix procediment a la nostra classe política. Aquesta va donar una lliçó amb l’acord de data i pregunta, ara toca un pas més i hem de veure que l’enèmic es fora i mai pot ser dins.

La picabaralla per la xarxa del cap de setmana per les declaracions de Junqueras al Mundo i la corresponent resposta de Duran per twitter no fa cap bé, i crec que la responsabilitat que ha d’assumir cada representant es tant alta que no podem permetre aquests espectacles depriments com a notícia.

Segurament, concedir una entrevista a El Mundo ja no es una gran idea, sabem tot el que han difamat, insultat i adulterat com per poder dir no a aquest mitjà sense cap intenció de fer periodisme de veritat i sense cap garantia de professionalitat en una entrevista. Per altra banda esmentar el terme Desobediència Civil en aquests llocs seria de tot menys prudent, i tampoc cal esvalotar més el galliner del que ja esta, s’hauria d’explicar molt bé, i esperar una actitud d’atenció per l’altre part que ara per ara no es veu per enlloc.

Per altra banda, en Duran segueix fent política autonomista i de curta volada, amb el partit per davant i sense adonar-se que l’escenari ha canviat totalment. Sembla que es molt savi per criticar els camins per arribar a la consulta amb oposició o no del Govern central, però potser algú li hauria de preguntar que si no es vol saltar la legalitat espanyola, i tenin en compte el NO del Govern, el NO del principal partit de l’oposició, i uns recursos preparats sense conèixer encara ni tant sols la llei, com vol arribar a la consulta, o potser la pregunta es si hi vol arribar.

En definitiva, un gran repte que mereix unes persones a l’alçada del mateix, i sobretot responsables dels seus actes, tot un país els vigila i no ens poden decebre.

  1. Obeir Catalunya!

    Estic en desacord amb la teva opinió expressada en aquest teu post.

    Junqueras fa molt bé de dir que hem de desobeir les lleis de l’estat espanyol, hem de trencar la sobirania que ens imposen des de fa segles, la seva imposició va contra nosaltres i la nostra nació. Prou de tot això!

    A qui no li agradi que s’hi posi fulles. Si t’ajups al mal tracte t’acaben matant. No estem jugant ni a la democràcia ni al bon rotllo. O ells o nosaltres algú acabarà llepant, d’una manera o d’una altra, per tant siguem ferrucs i obedients al nostra legitimitat, a la sobirania que vam proclamar, en definitiva, obedients al nostre Poble, per dignitat i per supervivència.

    Si ser obedients al nostre Poble català implica desobeir les lleis abusives d’Espanya i dels espanyols que així sigui!

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC (Units per Declarar la Independència Catalana)

  2. Bona nit Albert, no vull ser alarmista però vist com va tot, et comento les passes de com anirà tot:

    1. els nostres polítics ja sigui, per desunió o per cagar-se les calces, no fan la consulta i Mas convoca eleccions.
    2. els nostres partits no es posen d’acord amb un programa únic i les eleccions son “normals” o sigui no plebiscitàries.
    3. Guanya ERC amb majoria simple però ha de pactar i sant torne-m’hi que no ha estat res…

    tan de bo m’equivoqui,

    salut i que Déu ens beneeixi.

    Gabriel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *