ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA VAGA DE COLAU

La vaga de TMB d’aquesta setmana, i deixant ben clar que el Dret a Vaga es un dret que no es discuteix en qualsevol democràcia solvent, però les conseqüències i el be general tampoc haurien de passar desapercebudes.

Cada any ens trobem a les portes d’un esdeveniment tan important com el Mobile World Congress amb les amenaces de vaga del transport públic. Ara s’ha fet realitat. Deixant de banda les raons i condicions dels treballadors que es volen negociar, caldria posar a l’altre costat de la balança el greuge que comporta interpretat com un xantatge a la imatge que deixa Barcelona en aquest gran aparador, i que deixa molts diners invertits en diferents sectors de la nostra societat i un volum de negoci necessàri. Per altra banda els més perjudicats son precisament els usuraris d’aquests serveis, classe treballadora o estudiants en la seva majoria que hauran de patir unes incomoditats i greuges per un servei públic que amb els seus impostos esperen sigui de qualitat.

Dic això, i de cara al nou país, no estaria de més revisar el dret de vaga, per impedir segons quines situacions que son intolerables per molt justa que sigui la protesta.

Una gran curiositat es veure l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau des de l’altra banda. Recordem al costat dels treballadors i les seves lluites socials i acusant TMB depenent del consistori com empresa opaca i exemple del mal del capitalisme. Ara des del poder l’hem vist negocian solucions per desconvocar la mateixa i qualificant la mateixa de desproporcionada. Fent públics sous mitjans dels treballadors, cosa que amb altres alcaldes hagués segurament criticat fins a la sacietat i el·ludint responsabilitat a altres institucions quan l’empresa es municipal. Alhora la seva responsable Mercedes Vidal que el 2013 celebrava una vaga de TV3 per l’11 de setembre i que ara defensas que la proposta del consistori ha estat bona i posa en entredit la seva coherència.

De fet l’èquip de Comú Podem està demostrant el canvi de discurs i fets, al carrer, en campanya o des de les institucions i segurament demostra que el Capitalisme no es el gran mal de la humanitat i que les coses son diferents des del poder i amb la responsabilitat de decidir o des del carrer amb la queixa permanent.

En definitiva i el perjudicat com sempre la ciutadania i no precisament la classe alta, curiosament la mitjana i base de la classe treballadora del país.

  1. La incompetencia i neciesa dels diferents governs municipals de l’anomenada esquerra anti-casta es va fent pales per la geogràfia de la península Ibèrica.

    Respecte a la vaga, si veritablement els treballadors volen encarar-se a la direcció de l’empresa sense menysprear als usuaris, per què no deixar passar sense pagar? Això ja es va fer fa anys per part de la CNT, i va acabar malament (van acomiadar a treballadors que van donar suport a aquesta mena de protesta, i la solidaritat dels altres sindicats va brillar per la seva absència… les subvencions són diners pels alliberats sindicals!).
    Pel que es veu, en aquest país qui ha de rebre els plats trencats sempre són els mateixos. I ai de tu que diguis que aquest tipus de vaga són incoherents!

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *