ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LEGALITAT CATALANA

Ahir l’Estat no va poder impedir que amb l’escenificació habitual d’una altre xou mediatic en forma d’escorcoll al President Pujol, i més enllà de l’escarni públic fes trontollar els plans del procés sobiranista. Efectivament i tal com va succeir el 9N, constatem que hi ha dues agèndes diferents que ja no estan supeditades i que les amenaces i els cops de puny sobre la taula no son més que fum sense realitat.

La Declaració d’inici del Procés presentada per Junts pel Sí i la CUP a registre i per votació al Parlament segurament la propera setmana, ens indica que les negociacions van raonablement bé, i que l’entesa en tots els apartats es perfectament possible. Alhora ens indica una cosa tant estranya al món de la política que coneixem, com es que els programes electorals s’han de complir. Es aquell contracte amb la ciutadania que dona validesa a l’aval de la mateixa com a representants de tota la societat.

Es declara l’inici del procés de la creació de l’Estat català en forma de República, l’obertura d’un procés constituent, insta en 30 dies les lleis del procés constituent, Seguretat Social i Hisenda Pública, no supeditar-se a les decisions de les institucions de l’Estat, en particular el TC que considera deslegitimat o l’inici de negociacions al conjunt de la comunitat internacional.

Una decisió decidida que serveix d’avis a aquells que vivien en una realitat imaginaria fent creure que qui havia guanyat havia perdut i a l’inversa. De fet la reacció de l’Estat en boca del seu President ha portat tots els tics antidemocràtics que hem sentit al llarg del procés. Dues frases destaquen “no van a conseguir ninguno de sus objetivos” i “la ley no esta de su parte”. La primera es la mateixa frase que els Governs espanyols de torn deien quan hi havia un atemptat terrorista d’ETA, sembla que per ells es el mateix, la violència i la democràcia, cosa preocupant, la segona s’apropia de la llei com si nomes fos d’uns quants i deixa veure que no tots som iguals davant la mateixa. Uns tics que deixen entreveure que no hi ha cap intenció de resoldre el tema per la via política i democràtica, sino combatre per la via judicial, coacció i amenaces.

Un cop aprovada, es formi Govern, cosa que no es pot allargar més en el temps pel be del procés i es posi en marxa els mandats de la resolució, arribarà aquesta topada amb l’Estat encara incerta, i on esperem finalment la Unió Europea tingui alguna cosa que dir per defensar els seus valors de defensa de la democràcia i els drets dels ciutadans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *