ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES ESTÀTUES DE LA VERGONYA

La proposta per eliminar les dues estàtues franquistes davant el Born Centre Cultural amb motiu de l’exposició “Franco, Victoria, República. Impunitat i espai urbà” a l’Ajuntament ha perdut amb els dos únics partits favorables com CDC i ERC, en contra Barcelona en Comú i PSC i abstencions de CUP, Ciudadanos i Populars. El primer tinent d’alcalde ho justifica dient que es vol discutir quina ha estat la historia d’aquestes estàtues i una reflexió sobre la impunitat del franquisme. Per l’altre costat es diu que es una arrogància intel·lectual i intentar imposar criteris d’art en una exposició de memòria històrica amb les ferides encara obertes i el menyspreu que pot representar a les víctimes.

Crec una greu errada aquesta exposició de les dues estàtues en homenatge al Dictador, i encara més una provocació la seva ubicació. El monstre va morir fa més de 40 anys, temps suficient perqué una vertader estat democràtic hagués reconegut les victimes, condemnat les atrocitats de la Dictadura, condemnat als botxins sense passar per Argentina, eliminar simbols com El Valle de los Caidos o instaurar el model legitim enderrocat per la força, es a dir la República amb una Constitució moderna i oberta on les nacions existents tinguessin opcions de llibertat si així ho volguessin una majoria dels seus ciutadans.

En comptes d’això, veiem com els morts segueixen enterrats a les cunetes de les carreteres, com es neguen a destapar cap part de la història i molt menys a comprometre cap botxi del règim dictatorial. El partit del franquisme es legal, gran quantitat de símbols segueixen per les nostres places. Partits teòricament democràtics son incapaços de condemnar la Dictadura, i les estructures de la mateixa es segueixen mantenint amb una capa de vernís, monarquia inclosa, entre moltes altres coses.

Ara amb excuses de mal pagador exposem estàtues en honor al Dictador com si tal cosa, i per si no fos prou al Born on tots sabem el que va passar fa 300 anys amb la perdúa de les llibertats catalanes. Es com si al barri jueu de Berlin hi hagués una exposició amb Hitler com estrella convidada. Cal més cultura democràtica i sobretot respecte a unes víctimes que ho segueixen sent i que l’Estat espanyol segueix considerant culpables i sense cap dret.

Una anomalia de la història no pot ser acaronada d’aquesta manera, i alhora fer el joc aquesta caspa que mai ha perdut el relat del temps i que segueix jugant amb la anormalitat com si fos el més normal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *