ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES PATENTS EUROPEES DEIXEN EN EVIDÈNCIA LA LLENGUA CASTELLANA

General

La dita castellana “donde las dan, las toman”, es podria aplicar perfectament al cas de les patents  a la Unió Europea, i on els investigadors espanyols els hauran de traduir a l’anglès, fiancés o alemany per fer el tràmit, i estalviar costos, deixant idiomes com l’italià o el castellà en segona fila, cosa que ha provocat la indignació per discriminació de Madrid, i amb una lliçó de cinisme sense límits ha demanat suport als eurodiputats catalans per donar suport a la causa pel castellà.

El Parlament europeu involuntàriament ha pagat amb la mateixa moneda, encara que per causes justificades, la xenofòbia lingüística de l’estat espanyol amb el català. Els mateixos que fan tot el possible per no permetre el reconeixement de la nostra llengua, ara han demanat suport als eurodiputats catalans, finalment la norma ha estat aprovada per amplia majoria, i dona a les tres llengües abans esmentades el rang d’oficials per patentar un invent, i així evitar que la UE sigui 10 cops més car que per exemple fer-ho amb els Estats Units. La normativa fins ara era registrar a l’estat on es vol comercialitzar, i s’hauria de traduir a una vintena de llengües per arribar a tots els consumidors, ara s’agilitzarà el tràmit i s’evitarà aquest cost. El secretari d’estat espanyol Diego López Garrido, va demanar suport per posar el castellà amb les patents, tant Oriol Junqueras com Ramon Tremosa han constatat que la postura espanyola es molt diferent quan es tracta del català el perjudicat. En Vidal Quadras pels populars ho definia molt be quan deia que Espanya no vol saber res del català a Europa i es nega a perdre el temps en collonades, la mateixa actitud socialista mes dissimulada. De fet han  promogut traduccions amb un invent com el valencià amb un anunci televisiu d’un cost de 6 mil euros, i han incomplert els compromisos de traduccions a català, basc i gallec a Europa. De fet Alemanya i França sumen un 56% de patents del total, i Espanya es tant sols un 1’2 %. Cal constatar que Junqueras va votar a favor de la nova mesura de patents, i Tremosa es va abstenir fent honor a l’ambigüitat convergent.

 

Realment ha quedat demostrat les falsedats i les males arts contra les que anomenen llengües cooficials, que la paraula ja ho diu amb tota la intencionalitat, ja que mai es esmentada quan parlem de la llengua castellana, i amb tot el respecte per aquesta llengua, que dit sigui de passada no es la nostra, com no ho es el danès posem per cas, i que sempre es titllada d’útil i necessària ja que la parlen 400 milions de persones, cosa absurda ja que com diu un lingüista d’una universitat de Madrid, i que desmitifica i desmunta aquest nacionalisme caspós, per parlar amb tots ells, encara que fossin 20 minutets hauríem de viure unes quantes vides. Aquesta gran massa de població es concentra a Sudamerica, però a Europa el castellà es inexistent, i evidentment francès, alemany i sobretot l’anglès son les llengües podríem dir més esteses, i conegudes del vell continent, cosa que amb tota la racionalitat ha fet decantar la balança en el tema de patents, junt amb el percentatge majoritari en aquests països en comparació amb el petit percentatge espanyol. Les peticions als diputats catalans son d’un cinisme exasperant, quan ells ni consideren ni han fet res per desenvolupar el català, i la seva posició bel·ligerant impedint la seva oficialitat europea, creant llengües artificials contra tota lògica per dividir-lo, i amb mil i una mesures de la que consideren la seva i única llengua, contra la intolerància contra qualsevol mesura pel català, com ja es va encarregar el TC de recordar donant dret i deure al castellà, i tant sols dret al català en el propi territori català, o sigui de segona divisió. De totes maneres en Junqueras, ha guardat la seva dignitat amb el seu vot favorable a les 3 llengües a les patents, però Tremosa ha fet l’abstenció de la vergonya ja que per dignitat i criteris racionals i econòmics no hi ha motiu per aquesta, una prova més de la indefinició convergent amb temes nacionals, que el converteix amb servilisme, en aquest cas a canvi de res.

 

En definitiva, una mica de ració de la seva medicina, mai va malament, i els demostra que a Europa son ben poca cosa, i la seva llengua imperial de segona divisió dins el continent.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *