ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES PROPOSTES ESPERPENTIQUES D?EN DURAN

General

El candidat convergent a les eleccions espanyoles, i les seves propostes fora de lloc provoquen multitud de reaccions, la seva proposta de govern de concentració espanyol per afrontar la crisi i oblidar les nostres reivindicacions, potser hauria de fer reflexionar a més d’un sobre la utilitat del seu vot, i l’ús que se’n farà d’ell. Des de dins el mateix partit, en Jordi Pujol qüestiona les seves receptes, des del govern espanyol donen com a culpable a Catalunya de no poder complir el dèficit, i des del PSOE-C el titllen d’espanyolista vergonyant, una definició curiosa venint d’aquest partit.

Efectivament, aquest candidat que sota una figura de seny encarna totes les vergonyes que el catalanisme polític pot portar a Madrid, ha rebut la disconformitat d’en Pujol, que li expressa que si un partit aconsegueix majoria absoluta ha d’assumir les seves responsabilitats, en referència als populars, i no mirar de descarregar la seva responsabilitat sobre els altres, respecte a una proposta popular d’ajuda, caldrà preguntar per fer que, ja que de moment neguen el pacte fiscal, volen abaixar el nivell autonòmic, esborrar la immersió lingüística, i escapçar TV3 entre d’altres coses, i demana cobrar resultats per endavant abans de fer cap pas en fals.  Per altra banda Espanya segueix culpant Catalunya del seu dèficit que no podrà complir, ja que l’anunci de la Generalitat del seu impossible compliment, ha generat desconfiança en el mercat, i ha disparat la prima de risc. Per últim en  Rangel, per part socialista ha dit d’en Duran que no creu en la democràcia, i que es un espanyolista vergonyant disfressat amb mil senyeres, i demanant votar pensant en la cartera, sense poden donar lliçons de catalanisme a ningú.

Se’ns dubte la patinada en la proposta de govern de concentració, i la pèrdua total dels suposats objectius, ha estat una mascara que ha caigut pel seu propi pes, de fet no es cap novetat que aquest candidat els interessos que vol defensar estan molt allunyats dels catalans, i ha estat el seny de l’expresident ,que ha recordat que un govern com es preveu amb majoria absoluta no necessita cap concentració, ja que per ell sol pot aplicar les seves receptes, no cal confondre  a la gent, apart ha citat alguns dels punts que ja ha desvetllat el partit popular, i la seva relació amb Catalunya, i que auguren un distanciament gran de qualsevol partit català que no vulgui fer el ridícul una vegada més, i perdre la poca o nul·la dignitat que els queda, i sobretot escaldat pel seu famós peix al cove, i les promeses espanyoles incomplertes, vol resultats visibles per endavant, llàstima que uns anys enrere no hagués pensat igual, i caigués com un passerell a les urpes dels partits espanyols. Pel que fa a l’altre partit, encara en el govern espanyol te el cinisme de culpar Catalunya del seu dèficit quan ens roba gratuïtament el 10% del nostre PIB, no ens paga els deutes, i pretén que complim amb una vareta màgica sense números vermells, es una actitud hipòcrita, que francament mereixeria una resposta contundent del govern català, ja que es un insult de grans proporcions. Per altra banda en Rangel, es curiós que acusi d’espanyolista vergonyant a Duran, i de no poder donar lliçons de catalanisme a ningú, es curiós que un partit on 25 inútils diputats a Madrid s’han dedicat a ser un annexa del PSOE a Madrid, i votar sistemàticament contra tots els interessos catalans possibles, evidentment el seu espanyolisme ranci res te a veure amb cap catalanista, excepte l’origen dels seus diputats, i poca cosa més, per tant si parlem de vergonyes, potser que miri a dins del seu partit, i veurà l’actitud que han tingut amb nosaltres aquests anys, i descobrirà que aquesta dreta popular que tant critica no esta gaire lluny dels seus objectius.

En definitiva, una campanya inútil per una Catalunya que poc se li ha perdut a Madrid, i que hauria de saber que aquesta fase ja hauria d’estar caducada.

 

 

 

  1. Clar , ara  que la Democràcia Cristiana  vol refer-se a Europa , en Durán  d’Unió Democràtica , es deu trovar més valent que mai i llavors, és quan se li escape  aquest estirabot del “govern de concentració”. La política que fa el Durán , és tan complicada que finalment no convencerà ni a propis ni a forasters , i  possiblement el seu discurs  acabará perjudicant a Convergència. 
    En aquests moments, m’agradarie fer  “d’advocat  del diable” i donar suport a un -Govern de Concentració – , perquè llavors ,la pressió  espanyola es faria tant insuportable per Catalunya , que podria ser el motiu per el qual , els indecisos i porucs, veiessin l’independència com  l’única sortida viable per el pais i  per tots el ciutadans que i viuen i treballen. Si la política serveix per fer realitat lo que és possible , llavors que no em diguin que la independència sigui “política-ficció.
    ll*ll    Magí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *